dijous, 21 de febrer de 2008

Loto-Renfe

Ahir llegia que la línia de Vic a Barcelona fa el trajecte en 1 h. 30 minuts igual que en 1937. Doncs exactament això és el que ahir vaig trigar en arribar a casa però no des de Vic, sinó des de Plaça Catalunya. Tot això el dia que s’estrena del flamant AVE.

Aquest escrit pretén ser la típica crònica d’un ciutadà indignat amb el servei de rodalies que ha patit un retràs d’aquells que el fan enrecordar-se de tota la família de la Sra. Álvarez, del Sr. Morlán i del Sr. Cascos. Els retrasos de la Renfe són com la loteria, que mai saps quan et tocarà, ni com serà de llarg, ni quina és la causa. La situació és com aquella peli del dia de la marmota on el Bill Murray sempre es desperta el mateix dia. Quan acabarà el desporpòsit?

Ahir, al arribar a Montcada Bifurcació, ens vam quedar aturats. A les vies hi havia uns 5 trens un rere l’altre. Tot era desconcert, gent que marxava de l’estació, gent que preguntava als conductors dels trens. I molta gent que trucava amb el mòbil: gent que preguntava com anava el Barça (em vaig perdre la primer part!), mares trucant a casa, gent que trucava a altra gent perquè els anés a buscar en cotxe, gent que trucava a taxis.

Com que m’avorria de tant esperar, em vaig posar a mirar a la gent. Hi havia moltes més dones que homes, potser tres quartes parts del vagó eren dones. Hi havia molts immigrants, més de 30 o 40 vaig poder contar fins on m’arribava la vista. Hi havia molta gent menor de 25-30 anys. Aquesta és la gent que agafa rodalies. M’hi vaig esforçar però no podria quantificar quants independentistes havia al vagó. Ho dic per la campanya d’ERC, que molt legítimament ens diu que amb la independència es solucionaria per art de màgia els problemes de Renfe. Però s’equivoquen.

Els problemes de Rodalies no són una qüestió nacional, ni identitària: és una qüestió de recursos. També de gestió, cert, però sobretot recursos. I si se li ha de donar una lectura social, és que rodalies és el transport de la majoria, especialment dels sectors més dèbils de la societat, amb Catalunya independent o sense ella. Dones, estudiants, joves, classe treballadora, immigrants: aquesta és la gent de la que s’ha oblidat el PSOE quan s’ha oblidat d’invertir rodalies. Aquesta és la gent que mai li ha importat al PP ni a CiU.

Un president d’una famosa entitat de defensa del transport públic, que en sap bastant de tot això em deia, fa poc, en petit comitè: “quan es traspassi rodalies, funcionarà pitjor, perquè els socialistes faran moltes estacions intermitges perquè donen vots”, però fan que els temps dels trajectes augmentin i per tant que el transport públic no pugui competir en temps i comoditat amb el transport privat. Em vaig esgarrifar. Conclusió: traspàs si, amb recursos evidentment, i amb l’objectiu de fer una xarxa exemplar de rodalies que redueixi els temps dels viatges, que competeixi amb el vehicle privat en temps, estalvi i comoditat i que no pensi únicament en esgarrapar quatre vots dels veïns i veïenes d’un poble als que ara els hi fotran una estació.

Vull acabar dient dos coses, si no les dic no serà el típic escrit d’un ciutadà emprenyat:

Primer, aquest matí havia retrassos i trens funcionant només amb un vagó en hora punta, quan en teoria han d’anar amb dos. La gent de l’estació de Sant Andreu Arenal no ha pogut entrar al tren (que ja venia amb retard).

Segon, que es fotin l’AVE per on els i càpiga i que pensin en rodalies d’una puta vegada.

2 comentaris:

Roger Morales i Puig ha dit...

S'ha demostrat que la prioritat del govern "amic de Catalunya" era amic de les classes altes de Catalunya. El perfil d'usuaris de rodalies ens haurem d'esperar una mica més.

De moment jo ja compto que cada dia, i no és broma, cada dia, quan vaig al matí a treballar el tren anirà amb un retard d'entre 15 minuts i mitja hora.

Això sí, l'AVE a 300 i la Maleni, ni partía ni doblá, fent campanya a Màlaga.

Roger Morales i Puig ha dit...

M'he deixat el verb "ser" en el primer paràgraf entre les paraules "era" i "amic".