divendres, 29 de febrer de 2008

Ple de Febrer

El meu resum del ple de febrer serà molt més breu que el de Gener.


He arribat a les 20.00 i m'he perdut per tant la primera hora de ple. No se ni de que s'ha parlat ni com ha anat. De la resta del ple:


1. En quant a Tàndem, em quedo amb la frase de Gustavo Arias “Tàndem no pot morir”. Lamento l'oportunisme hipòcrita d'alguns, la instrumentalització obscurantista d'altres i lamento les errades de gestió. Però sobretot lamento que aquella gent, pares i mares, la majoria joves, les treballadores de l'escola, gent treballadora, currante, alguna persona migrada, que són els nostres, que són la gent que li dona sentit al que volem per la ciutat, estiguin passant per aquest mal tràngol.


2. EMD de Bellaterra. Cap alcalde de Cerdanyola havia cregut amb l'EMD fins l'arribada del Toni Morral. La feina feta per l'Ajuntament i la seva voluntat ha topat amb les traves burocràtiques, ferregoses i difícils d'explicar de la Conselleria de Governació. No fem demagògia amb aquest tema.

dimecres, 27 de febrer de 2008

Bipartidisme

Navegant pels blogs ecosocialistes he trobat aquesta imatge que crec que és molt ilustrativa dels cara a cara excloents i antidemocràtics que estan fent PP i PSOE.

dimarts, 26 de febrer de 2008

Zapatero guanya el cara a cara que mai s'hauria d'haver fet

El debat cara a cara d'avui ha exclòs a milions i milions de votants, de ciutadans i ciutadanes. Tenim un sistema electoral que imposa el bipartidisme, i tenim uns polítics com Rajoy i Zapatero que també volen imposar-lo mediàticament, tota una vergonya.


Dit això, Zapatero ha guanyat nítidament. Rajoy és un líder indigne i per això no gunyarà ni governarà.


El primer bloc és el que em despertava més interès. Aquí els dos han punxat. Rajoy molt més, però és que com deia fa poc amb arguments liberals es difícil criticar la política econòmica d'aquest govern. Rajoy ha insinuat de passada (i amb la boca petita) que el decil més ric ara és molt més ric i el decil més pobre bastant més pobre. Ell no té cap credibilitat per fer-ho, ni gens de ganes, no serà un dretà com ell qui molesti als poders fàctics econòmics. Zapatero tampoc ho farà. Cap comentari sobre frau fiscal, ni sobre l'IRPF dels més rics, ni sobre les SICAV, ni sobre els beneficis empresarials. M'haguès agradat veure arguments d'esquerres a la crítica al govern i veure com se'n sortiria el president. Però ell no volia a ningú més d'esquerres en aquest debat.


En quant a seguretat, la paraula “pau” sona molt bé. I si ets d'esquerres sempre sents més empatia pel qui diu “pau” que pels que parlen de por. El problema és quan els que parlen de pau fabriquen mines antipersones, són líders en exportació d'armes i envien les tropes a guerres llunyanes com la d'Afganistan. Evidentment, Rajoy no li ha recordat res d'això, perquè algú que està a favor de les guerres preventives no clamarà contra les mines antipersones. Novament he trobat a faltar elements d'esquerres i pacifistes en aquest punt del debat, però clar, no hi eren, i és que aquest debat era incomplet.


De la política de les autonomies i model d'estat, s'ha acabat parlant de l'aigua. Dir que s'està en contra del trasbalsament de l'Ebre és un eslògan que ha Catalunya molta gent compartim. Però del projecte de la vergonya i la hipocresia que el PSOE està fent a Los Monegros, Zapatero no ha opinat. Rajoy que és d'un partit que de casinos i camps de golf en sap bastant no li ha recordat. Algú amb un mínim de sensibilitat ecologista li hagués retret. Però no, no havia ningú per fer-ho, perquè el debat estava mutilat.


Entre l'estat de les autonomies o l'”Espanya una, grande y libre” i ha moltes més Espanyes i Catalunyes, però avui no hi eren. Només hi havia dos senyors centralistes, un de fatxa i un amb talante, però dos centralistes. Perquè fa tanta por parlar públicament sobre l'Espanya Federal?


Del darrer bloc, el més popurri, Rajoy parlava de trivialitats i Zapatero de dades. Dades certes que amaguen dades també certes i rellevants. Zapatero ha dit que han triplicat R+D+I i s'ha oblidat que tenim un terç d'inversió en R+D+I respecte la mitjana de la UE-15. Rajoy no podia recordar-li perquè ell d'inversió estatal només en vol més en defensa. On era algú amb passat sindical per parlar del lamentable model productiu espanyol que ha empitjorat tant i tant durant aquesta legislatura seguint la línia iniciada amb Aznar? Doncs no hi era, no volien que hi fos. Per cert veure Rajoy defensat el protocol de Kyoto era una d'aquelles imatges d'esquizofrènia que només s'entenen en el marc de la voluntat de desgastament al govern en una campanya electoral. D'arguments ecològics ni un.


Conlusions: Zapatero ha guanyat, ho ha fet bé. Ha sabut fer que el debat anés per on ell volia i els seus arguments sonaven millor i alguns certament eren d'esquerres (mols d'ells incoherents amb la tasca del govern). Ha respost sòlidament tots els atacs provinents desde postures dretanes. Rajoy és un polític amb data de caducitat al 10 de març. I la conclusió més important, espero sincerament que no es reprodueixi mai l'atemptat contra la democràcia i el multipartidisme que Zapatero i Rajoy han protagonitzat aquesta nit.


Com deia avui sàviament Joan Herrera: El cara a cara que volia aquesta nit era Rajoy amb un immigrant i Zapatero amb una dona que acaba de ser cridada a declarar per haver avortat.

dilluns, 25 de febrer de 2008

1=1, tothom ciutadà

Avui he rebut aquest mail, que creia era de spam, amb aquest text al cos del missatge:

Lo más probable, es que hayas estado a apunto de borrar este e-mail.

Para ti soy algo desconocido, podría ser un spam, quizá te han dicho que un virus...

Esto es exactamente lo que ocurrirá el próximo 9 de marzo.

A todos las personas que llegamos a este país con la ilusión de ser una más,

a las que trabajamos contigo, o para ti,

a las que pagamos impuestos desde hace tiempo,

a las que debemos cumplir todas las leyes, y no tenemos todos los derechos,

a las que no recibimos ni una ayuda más, y sí muchas menos,

se nos tratará como intrusas, se nos borrará.

Se nos borrará como ciudadanos. Impidiéndonos participar, opinar, votar.

¿Por qué no se nos quiere reconocer como ciudadanos?

Formamos parte innegable de esta sociedad, que ya es la nuestra.

Aportamos a este país mucho más de lo que se muestra.

Creemos, como tu, en una democracia justa.

Así que si todavía no me has borrado,

si crees que merezco voz y voto,

si ves una persona y no un spam, o un virus,

por favor, firma el manifiesto en www.sosracisme.org y reenvía este correo.

El sistema no puede borrarnos,

Al menos, si tu no quieres.


Para reconocer el derecho al voto de las personas extranjeras bastaría con modificar el mismo artículo de la Constitución que se cambió para reconocer el derecho a voto de los ciudadanos comunitarios.

diumenge, 24 de febrer de 2008

Vídeos de campanya d'ICV



Els vídeos de campanya d'ICV per a les properes eleccions són dels millors que he vist a nivell d'espots polítics. Innovadors, originals i amb misstages clars i concisos. Queda clar que tenir el lideratge en quant a imatge i campanyes diferents no és cosa de recursos sinó d'imaginació.

Aquest que he incrustat és el meu favorit (és qüestió de gustos) però n'hi dos més, igual de bons o més:

El de Dones

I el de Medi Ambient

dijous, 21 de febrer de 2008

Loto-Renfe

Ahir llegia que la línia de Vic a Barcelona fa el trajecte en 1 h. 30 minuts igual que en 1937. Doncs exactament això és el que ahir vaig trigar en arribar a casa però no des de Vic, sinó des de Plaça Catalunya. Tot això el dia que s’estrena del flamant AVE.

Aquest escrit pretén ser la típica crònica d’un ciutadà indignat amb el servei de rodalies que ha patit un retràs d’aquells que el fan enrecordar-se de tota la família de la Sra. Álvarez, del Sr. Morlán i del Sr. Cascos. Els retrasos de la Renfe són com la loteria, que mai saps quan et tocarà, ni com serà de llarg, ni quina és la causa. La situació és com aquella peli del dia de la marmota on el Bill Murray sempre es desperta el mateix dia. Quan acabarà el desporpòsit?

Ahir, al arribar a Montcada Bifurcació, ens vam quedar aturats. A les vies hi havia uns 5 trens un rere l’altre. Tot era desconcert, gent que marxava de l’estació, gent que preguntava als conductors dels trens. I molta gent que trucava amb el mòbil: gent que preguntava com anava el Barça (em vaig perdre la primer part!), mares trucant a casa, gent que trucava a altra gent perquè els anés a buscar en cotxe, gent que trucava a taxis.

Com que m’avorria de tant esperar, em vaig posar a mirar a la gent. Hi havia moltes més dones que homes, potser tres quartes parts del vagó eren dones. Hi havia molts immigrants, més de 30 o 40 vaig poder contar fins on m’arribava la vista. Hi havia molta gent menor de 25-30 anys. Aquesta és la gent que agafa rodalies. M’hi vaig esforçar però no podria quantificar quants independentistes havia al vagó. Ho dic per la campanya d’ERC, que molt legítimament ens diu que amb la independència es solucionaria per art de màgia els problemes de Renfe. Però s’equivoquen.

Els problemes de Rodalies no són una qüestió nacional, ni identitària: és una qüestió de recursos. També de gestió, cert, però sobretot recursos. I si se li ha de donar una lectura social, és que rodalies és el transport de la majoria, especialment dels sectors més dèbils de la societat, amb Catalunya independent o sense ella. Dones, estudiants, joves, classe treballadora, immigrants: aquesta és la gent de la que s’ha oblidat el PSOE quan s’ha oblidat d’invertir rodalies. Aquesta és la gent que mai li ha importat al PP ni a CiU.

Un president d’una famosa entitat de defensa del transport públic, que en sap bastant de tot això em deia, fa poc, en petit comitè: “quan es traspassi rodalies, funcionarà pitjor, perquè els socialistes faran moltes estacions intermitges perquè donen vots”, però fan que els temps dels trajectes augmentin i per tant que el transport públic no pugui competir en temps i comoditat amb el transport privat. Em vaig esgarrifar. Conclusió: traspàs si, amb recursos evidentment, i amb l’objectiu de fer una xarxa exemplar de rodalies que redueixi els temps dels viatges, que competeixi amb el vehicle privat en temps, estalvi i comoditat i que no pensi únicament en esgarrapar quatre vots dels veïns i veïenes d’un poble als que ara els hi fotran una estació.

Vull acabar dient dos coses, si no les dic no serà el típic escrit d’un ciutadà emprenyat:

Primer, aquest matí havia retrassos i trens funcionant només amb un vagó en hora punta, quan en teoria han d’anar amb dos. La gent de l’estació de Sant Andreu Arenal no ha pogut entrar al tren (que ja venia amb retard).

Segon, que es fotin l’AVE per on els i càpiga i que pensin en rodalies d’una puta vegada.

dimarts, 19 de febrer de 2008

El Curro està fotut! (El vídeo)



Espero comentaris amb l'anàlisi cinematogràfic d'aquest gran audiovisual...

diumenge, 17 de febrer de 2008

Joan Herrera líder de l'esquerra i altres conclusions del dia de les enquestes

Divendres va ser el dia de les enquestes: El CEO i el CIS van fer públics els resultats dels seus baròmetres. De les mil i una conclusions que es poden extreure jo destaco dues.


De l'enquesta del CEO destaco que Joan Herrera és el líder polític més ben valorat de l'esquerra (per sobre, d'entre d'altres, de Montilla) i el segon candidat més ben valorat dels que es presenten a les properes generals (Per sobre només té al dretà Duran. Chacón, per exemple, suspèn).


A la conferència que el Joan va oferir la setmana passada, a la qual hi vaig ser present, i de la que el Roger va fer un fantàstic resum; Herrera es va mostrar com un líder sòlid, amb les idees clares i amb ganes de treballar. L'avala la tasca de la legislatura passada i ara també la valoració dels ciutadans. Moral extra per encarar la campanya.


De l'enquesta del CIS destaco que a Sevilla i València IU té possibilitats de tenir diputat. Si no l'aconsegueix anirà a parar al PP. A aquestes dues províncies es fa evident que el vot útil de l'esquerra és votar IU. Si més no serà un acte de justícia que, d'una banda, pal·liarà els efectes perversos de la llei electoral marca PP-PSOE que tant encertadament ens explicava l'Andrés al blog de JEV i, d'altra banda, garantirà un Grup Parlamentari amb el rol de garant de les polítiques d'esquerres, ecologistes, feministes i federalistes.

divendres, 15 de febrer de 2008

Serveis Mínims (3) "Aquest govern en el que és econòmic és de dretes"

Aquest senyor de la foto es diu Albert Recio i és professor d'Economia a la UAB.

Avui, ha vingut a Cerdanyola (De fet malgrat que viu a Nou Barris ve cada dia a la ciutat perquè hi treballa ) i ens ha dit el següent:

"Aquest govern en el que és econòmic és de dretes. No ho dic ara, ho vaig dir al principi de la legislatura a la revista en la que escric, mientrastanto"

"És de dretes, perquè predominen el sectors més capitalistes del PSOE".

"L'exemple és que Miguel Sebastián era assessor de Zapatero i volia eliminar l'IRPF".


Tot això a un acte que hem organitzat AJ i JEV.

La síntesi de l'acte, aquesta frase del Santi Cayuela parafraseando a Joan Herrera "Som els únics suïcides que diem que pujarem els impostos"[...]"però ho farem als que més tenen, als poderosos"

dimarts, 12 de febrer de 2008

Serveis Mínims (2): ICV-EUiA i els Drets dels Immigrants



Una notícia de Cerdanyola:

Demantellen un taller il.legal de confecció i detenen dues pèrsones acxusats d'explotació de treballadors immigrats


“Dels treballadors, un va ser ingressat en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), i altres 19 van ser posats en llibertat, prèvia incoació del corresponent expedient administratiu d'expulsió.”


(Per cert fa poc vaig estar al CIE de la Zona Franca, i allò per més que tingui un nom sofisticat, és una pressó)


Text d’una campanya política:

"Si no donem drets als immigrants, no podem reclamar-los deures.

Si no podem reclamar deures als immigrants, no podem donar-los drets.

Solució: Donem als immigrants tots els deures, exigim-los tots els drets."


I un posicionament d’un polític:

Joan Herrera: “Rajoy exigeix als immigrants el que no exigeix als seus candidats”

dilluns, 11 de febrer de 2008

Serveis Mínims

Malgrat el títol, no parlaré de la vaga de metges, mestres o conductors de TMB previstes per aquesta setmana. Pel volum de feina que tinc aquests dies declaro els Serveis Mínims a aquest blog. És a dir, que les properes setmanes, reflexions curtes i amb menys periodicitat. I disculpeu si no puc respondre els comentaris, no us aprofiteu per desfasar-vos...

Primera entrada de Serveis Mínims:

Fa setmanes deia en aquest blog que la roda de premsa on Cárdenas va anunciar que cabia la possibilitat de presentar un recurs contenciós-administratiu era una estratègia irresponsable, ja que era evident que no el presentaria.

Segons l’info, "afirma el portaveu socialista que no presentaran recurs contenciós-administratiu contra l’aprovació del pressupost tot i tenir base jurídica". La realitat és que el recurs no s’ha presentat perquè de base jurídica no hi ha cap i el PSC que segueix apostant per l’estratègia de l’ombra de sospita sobre la gestió del govern, evidentment infonamentada.

diumenge, 3 de febrer de 2008

Ple de Gener

Estic agafant el costum d'anar com a públic als plens i espero poder seguir assistint, mentre l'agenda m'ho permeti, per fer jo també la meva crònica personal del que hi esdevé. El ple dijous no va ser un d’aquells en el que es decidissin temes cabdals per la ciutat. Suposo que aquesta afirmació la compartirem tots independentment de la nostra sensibilitat política. Ara bé, el què no és de rebut, és que aprofitant aquest situació és vagi al ple a fer “mítings” o a parlar de la política estatal. Cerdanyola és prou important com per que l’únic dia del mes on tots els representats polítics de la ciutadania es reuneixen és parli únicament de Cerdanyola. Mala senyal que els noms d'Aznar i Zapatero surtin en un mateix ple.

Un dels punts destacats era l'aprovació definitiva dels pressupostos només faré una reflexió. Tota oposició responsable te l'obligació de negociar els pressupostos per intentar que els pressupostos incloguin partides per les seves propostes polítiques. El PSC no ho va fer per qüestions estratègiques de confrontació. Per a ells és més important desgastar el govern que no pas la ciutadania de Cerdanyola. En quant a continguts, només posaré un exemple com poden tenir la barra de dir que s'obliden als joves quan és una de les partides que més s'ha incrementat, com poden dir que és conservador sense posar un sól exemple. Bé si, un exemple si que en posen: Minuts Menuts. El destaquen molt alhora que no es fixen que aquest govern serà el que farà més escoles bressol). En quant a les al·legacions, ja ho vaig dir fa poc a una entrada al blog, si hi ha erros de forma que facin aquest contecniós administratiu que irresponsablement van anunciar. No ho faran perquè no hi ha motius per presentar-lo.


El punt més candent del ple dijous va ser la qüestió d’Indra, que va sortir en el torn de precs i preguntes. Com ja havia comentat en aquest blog és una investigació que la Sindicatura de Comptes ha realitzat per investigar irregularitats en les contractacions del grup Europraxis. És un tema complex, molt jurídic, però que per més voltes que se li doni acabarem sempre en el mateix punt: va haver un regidor socialista que no va fer bé la seva feina. Antonio Cárdenas es va permetre, fins i tot, el luxe de dir que tot era culpa del Toni Morral. Certament demencial. Dient això Cárdenas demostra conèixer poc encara la política de Cerdanyola, com encertadament va dir el portaveu d'ICV-EUiA Jordi Miró, el PSC no va nèixer al 2007.


Per seguir amb la qüestió d'Indra, dues coses més. Primer; l'Informe 21/2004 (predecesor del 22/2007 que és en el que s'expliquen les irregularitats formals a Cerdanyola) de la Sindicatura indiquen que una de les dificultats que han tingut ha estat la manca de col·laboració dels municipis investigats. Presentar al·legacions com proposa el senyor Cárdenas és un exemple de manca de la manca de col·laboració que denuncia el Síndic. I si em permeteu, un exemple de manca de transparència. Segon, és molt important destacar que l'informe no és va fer perquè el grup socialista ho demanés al Parlament. El proponent de l'expedient 256-00024/08 que va portar a l'elaboració de l'informe 22/2007 va ser el Síndic Major, com es pot veure en aquesta consulta a la web del Parlament.


Per cert, també cal destacar la insistència de Cárdenas en dir que Indra i Europraxis són grans empreses, que cal tenir-ne respecte. Que són empreses que van tenir problemes per implementar-se a Catalunya i que ara ja estan consolidades, en part gràcies a la complicitat amb diferents administracions socialistes. A mi sincerament, la història d'Indra m'és igual, m'és igual la seva implantació a Europa i a Catalunya. Amb detalls com aquests és veu qui està del costat dels poderosos.

dissabte, 2 de febrer de 2008

Quan el Ministerio és l'opressor

Obres del segle XXI amb jornades de treball del segle XIX, amb aquesta contundent frase comença la nota de premsa de CCOO (de la qual avui s'en feia resó TV3 aquí es pot veure el vídeo de la notícia) on s'explica que està passant a les obres de l'AVE. Jornades de treball de 12 hores (de 7.00 a 19.00 o de 19.00 a 7.00) els set dies de la setmana. El Ministerio de Fomento i ADIF van subcontractar les obres de l'Ave a la constructora Sacyr. L'Estat diu que és cosa d'Adif i Adif que és cosa de Sacyr. És el que tenen les subcontractacions, el responsable és difús però el perjudicat sempre el mateix: els treballadors i treballadores. CCOO recorda que la concessió d'aquest tram de túnel s'ha adjudicat amb un preu un 27,7% per sota del valor de la licitació, "cosa que ens fa témer que l'obra es realitzarà a costa de sacrificar els drets dels treballadors".


Si estan en aquestes condicions perquè no els hi ha caigut un bon paquet?
Doncs potser perquè a tota la província a de Barcelona hi ha només 8 inspectors de treball, donat que fins fa poques setmanes era una competència estatal. Ni els succesius governs del PSOE ni els del PP han tingut cap interès en que la inspecció de treball sigui una eina útil per lluitar contra la temporalitat. Les grans empreses potser tenien massa a perdre.


Si l'Estat, que hauria de ser exemple de bones pràctiques, és el primer en potenciar la subcontractació, els horaris abusius i posar en perill vides de treballadors, podem imaginar-nos els missatge que estan rebent les empreses privades: el fi justifica els mitjans?


Si és indignant que Zapatero faci frivolitats com els 400 € per guanyar vots, els que és inconcebible, és que és que jugui amb les vides dels treballadors només perquè l'AVE arribi abans de les eleccions. “Se da la circunstancia de que, de nuevo se condiciona la finalización de las obras del AVE a la campaña electoral. Se intenta inaugurar la obra sea como sea, no importando infringir un derecho esencial de los trabajadores como es el de la jornada de 8 horas de trabajo y poniendo en riesgo la seguridad y salud de los trabajadores.” Poc més es pot afegir a la nota de CCOO.