dissabte, 26 de gener de 2008

L'èxit del FSCat

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Barcelona el Fòrum Social Català. El divendres, més de 1.500 persones van participar-hi. Del dissabte no hi ha dades fiables de la gent que hi va participar, donat que el degoteig era constant de gent entrant i sortint, anant aquí i allà. Però l'èxit de convocatòria es respirava a l'ambient. Hi havia seminaris tant plens que la gent havia d’asseure's al terra, la cua de la barra era enorme i es van acabar al mig dia les “gometes” per penjar-se del coll l'acreditació de participants. La gent que més va participar en l'organització estava molt satisfeta del funcionament de tot plegat. Un dels organitzadors més joves, membre d'una entitat antiguerra, ens va dir “no tinc paraules per dir el que sento ara, em supera l'emoció.”


Em vaig trobar amb molta gent coneguda, com el Carles Escolà; o el Jordi Mir (professor de la UPF que va participar com a ponent al debat del dia de la commemoració del Che Guevara a Cerdanyola, per citar dos), a més de molts excompanys de classe de la UAB. A la gent que anava trobant-me i saludant la veia somrient, gaudint. Destaco això perquè els que hi anàvem, estàvem denunciant que “vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable. El sistema patriarcal i capitalista, basat en un creixement irracional, no té en compte que els recursos del planeta són limitats. El sistema econòmic actual és, doncs, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra explotació sense precedents*”


Però dissabte es vivia una festa, es vivia el fet que en molts seminaris hi hagués gent de sensibilitats molt diferents compartint taula en total harmonia. No només es vivia la negació d’un model injust sinó que s’apostava per un de nou, o millor dit, per generar la possibilitat de que diversos models siguin possibles: “Volem un país on la pobresa, l'especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides. Exigim el manteniment i millora de les pensions públiques. Lluitem perquè el dret a uns ingressos que permetin viure, a una ocupació estable i a un salari digne siguin una realitat i no simples declaracions dels governs de torn. Ens oposem als acomiadaments i als tancaments i deslocalitzacions d'empreses, que estan destruint el teixit productiu català*” Es vivia la sensació d'estar posant una pedra més d'un nou món que tots els que érem allí creiem possible. I això va generar aquest ambient de satisfacció col·lectiva que abans comentava. També va fer molt per generar aquest “ambientillo”, perquè no dir-ho, els espectacles de carrer que hi havia a cada racó.


Entre els assistents hi havia un comentari que es repetia: “l'any que ve hem de tornar a muntar-ho”. Encara no sabem si l'any vinent hi haurà Fòrum Social descentralitzat. No se sap si a Catalunya es tornarà a convocar. Però veient el que hem vist aquest cap de setmana, crec que no es pot discutir la continuïtat del FSCat, que auguro que ha estat el primer d'altres que vindran.

* i ** Frases extretes de la Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català.

2 comentaris:

Roger Morales i Puig ha dit...

He anat dos cops a Porto Alegre al FSM, un cop a Caracas, un cop a Londres al FSE, i un cop que es fa a Barcelona, va i me'l salto...

El preocupant és que ahir al vespre quan vaig arribar a casa esperava rebre alguna informació de com havia anat a través de TV3, i res de res...

Jesús Hernández ha dit...

Jo no vaig veure cap notícia ni dels tallers de divendres, ni dels de dissabte ni de la mani de diumenge a cap canal. Em diuen que va sortir al País, però a la seva edició digital tampoc hi sortia. Només vilaweb es va fer ressó de la notícia a l'edició digital de dissabte.

Per cert, imperdonable la teva absència desprès d'haver estat a tres FSM i un FSE.