dimecres, 2 de gener de 2008

No m'agraden les monarquies


Avui he vist el documental de TVE titulat "Juan Carlos I, Rey Constitucional". Segurament no serà polèmic ni se'n parlarà massa. Igual que ja no són polèmics els seus discursos de nadal i no se'n parla més enllà de les reaccions contràries clàssiques que són gairebé igual de folkloriques que el discurs mateix. Però al que anava, el documental es molt possible que passi desapercebut. Per a mi ha estat un documental escandalosament tendenciós malgrat que aparentment neutre en quant a les formes.


Així ràpidament, les qüestions que m'han indignat del documental: El rei va fer un paper heroic al 23 F. És a dir, li hem d'estar agraïts de no ser un dictador i no recolzar un cop d'estat. Els 14 anys de govern de González es resumeixen al documental en que als darrers anys van ser protagonistes de numerosos casos de corrupció. La elecció de Bush com a president d'EUA és una de les millors notícies de l'any 2001, cosa que mostra quin és el posicionament internacional de la casa reial. L'enfonsament del Prestige va ser un exemple de participació de la Casa Reial, l'exèrcit i les diferents administracions (en aquell moment totes les implicades estaven en mans del PP). Vergonyós no tenir el mínim d'autocrítica davant el incident amb l'impacte ambiental més gran que es recorda. La guerra de l'Iraq va despertar “movilizaciones sociales tanto de detractores como de partidarios”: no sé quines manifestacions van veure els guionistes del documental però jo una manifestació de “partidarios a la guerra d'Iraq” encara no la he vist. Que gairebé tots els ciutadans de l'Estat estaven en contra de la guerra il·legal i injusta és una qüestió obviada i olvidada pel documental. L'11-M és un episodi emmarcat en altres episodis de terrorisme a Espanya, és a dir igual que els d'ETA. Enclavar l'explicació de l'11-M desprès d'imatges d'altres atemptats d'ETA és manipulació en estat pur. La visita a Ceuta i Melilla “segons els analistes polítics” no va suposar cap incident diplomàtic seriós i igualment la cimera a l'América Llatina (el famós “¿porqué no te callas?”) una petita anécdota sense més importancia. Els incidents diplomàtics que ha generat i han suposat fins i tot la crida a consultes del ambaixador Marroquí són petites anècdotes, per tant. Per cert, en el moment en el que el rei s'aixeca i marxa, el que està parlant és Daniel Ortega, president sandinista de Nicaragua, que està acusant en aquell moment al rei de recolzar un cop d'estat en contra seu. Curiosament en aquest moment el documental fa un “pla mut” per silenciar les paraules d'Ortega, com han fet molt noticiaris: segurament com que són certes no queda bé reconèixer que el cap de l'Estat Espanyol es passa la democràcia pel forro... Com a altres curiositats del documental, el careto del feixista i cap de l'Esglèsia durants uns quants anys a Espanya, Rouco Varela, s'ha de veure hasta a la sopa: a l'enterro tant del pare com de la mare del rei, en els batejos dels mo se quants nets que tenen els reis i al casament del Felip i la Letizia.


L'any 2007 va ser un any en el que van ser diverses i reiterades les mostres antimonàrquiques, especialment a Catalunya. Suposo que aquest documental-fel·lació està dissenyat com a resposta a aquestes crítiques, igual que els diferents programes que TVE emitirà aquests dies de felicitacions i homenatges pel seu aniversari, així que entre tots li paguem la publicitat al rei igual que entre tots li paguem la resta de coses que fa a la seva vida i que no son poques. Un dia li deia a un company d'ICV, la monarquia està contra les cordes, ell em va respondre sàviament que si ho mirava deixant de banda la ideologia veuria que no era cert. I tenia raó, la monarquia ni està ni estarà contra les cordes per més fotos que es cremin i vinyetes que es segrestin. Quan ho parlo amb la meva parella em recorda sovint que dos estats que per a mi són modèlics tenen monarquies, com és el cas dels Països Baixos i Suècia. Però tot i això, com a institució no democràtica (anti-democràtica massa sovint) estic en contra de la Monarquia i seguiré desitjant tenir una república i tenir un cap de l'Estat a qui poder votar i a qui el poble pugui canviar quan així ho desitgi, malgrat que sóc conscient que és un desig d'any nou igual de difícil o més de complir que aquells que diuen que aniran al gimnàs o deixaran de fumar...



P.D. Normalment les fotos d'encapçalament de cada post les poso a l'esquerra. La del rei per coherència l'he possat a la dreta...

7 comentaris:

carlos cordón ha dit...

Ei Jesús!

Totalment d'acord amb tu! En el meu cas no he sigut capaç de veure el programa sencer, no és nou dir que sóc un republicà declarat, però després del programa d'avui tambè sóc una mica més anti-monàrquic. Crec que no hi ha res més anti-democràtic que una persona que és qui és i està on està només per com es diu.

El programa que esmentes és un atemptat al lliure periodisme i és un engany, una vergonya, no puc sortir de la meva sorpresa!

El pitjor de tot, és que com bé dius, encara tenim rei per estona, i després en vindrà un altre, i un altre, ....

Carlos Cordón

Roger Morales i Puig ha dit...

Lamentablement les coses són com són i no com ens agradaria que fossin. I actualment la monarquia té un índex d'acceptació altissim.

Jo crec que han tingut una política de comunicació brillant. A les coses que tu comentes (com el magnificat paper del 23f) se li ha d'afegir un seguit de coses d'alt valor simbòlic que fan que la població no vegi la monarquia com una institució negativa sinó totalment el contrari: incorporar a la família reial un esportista d'elite internacional, la presentadora de l'informatiu de màxima audiència, fer treballar la infanta a la fundació de La Caixa, comportar-se de forma natural amb els presentadors de CQC, etc.

El nivell crític de la població, tristament, el reflecteix els nivells d'audiència de programes del cor. I en aquests programes, que són els més vistos, la família reial és presentada de forma idilica i absolutament acrítica.

Mentre tinguem aquest model social i comunicatiu, la cosa no canviarà.

De totes formes també crec que hi ha responsabilitat política al darrera, ja que ningú s'atreveix a fotre mà en el tema. Partits teòricament republicans quan han estat al poder no han gosat modificar res respecte la monarquia. Suposo que, precisament , per por a l'alt nivell d'acceptació de la monarquia.

La situació no és gaire alentadora.

Jesús Hernández ha dit...

La veritat és que l'exercici d'imaginar com es podria aconseguir tenir república a l'Estat Espanyol és desalentador.


Els mecanismes d'auto-enaltiment i de publicitat institucional que arriba fins i tot als programes de cutrerío que el Roger molt bé ha descrit auguren monarquia per anys i panys...

Per cert Carlos, aquesta setmana més val que no vegis molt TVE perquè cada nit faran un documental-fel·lació diferent a la casa real pel 70 anys del sr. Joan Carles...Vergonyós...

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Jo vaig veure només un troç del documental en qüestió. Fent zapping el vaig enganxar començat i el vaig estar mirant fins que la indignació em va fer canviar de canal. Total, la versió oficial ja me la conec...

Al contrari del que heu dit, crec que això de "monarquía para largo" no està tant clar. No nego que el seu nivel actual d'acceptació social és molt alt, però destaco que creix el debat sobre la República (a la tercera va la vençuda, diuen).

El debat sobre recuperació de la memòria històrica, la commemoració del 14 d'abril que any rera any s'exten més (especialment el 2006 amb motiu del 75è aniversari de la proclamació de la II República), la mostres públiques de rebuig de la monarquia o la pròpia crema de fotos no són més que expressions d'una reivindicació que des d'uns anys ençà, ha tornat a aflorar. I això, si més no, està contribuint a que augmenti el sentiment republicà a la societat. Que hagi crescut la militància republicana en el sentit polític potser no és tant cert. I és aquí on caldrà incidir (això ho dic en primera persona, del singular i del plural).

Sóc realista i admeto que avuí no es donen les condicions materials per que es proclami la III República. Ni crec que es donaran quan agafi el relleu el "proper borbó". És per aquest motiu que crec que s'ha de treballar per crear aquestes condicions materials, des de l'àmbit polític i des dels moviments socials. Queda encara molta feina per fer, però sóc optimista i, com dic sempre que puc, crec que en "Felipito" serà l'últim que regnarà.

Jesús Hernández ha dit...

Carles tan debó fos així, però fixa't que si dius que felipito serà l'últim que regnarà vol dir que potser nosaltres ja no veiem en vida un Estat sense monarca, que aquests viuen molts anys!!!

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Si no ho veiem en vida ja no ho veurem, jejeje. En cualsevol cas, sembla que la biologia juga a favor nostre: la diferencia d'edat ens dona més probabilitats de morir més tard que el nou borbó.

Jo crec que el felipito serà l'últim que regnarà. Però això no implica que hagi de regnar fins que es mori. No veig propera la III República, però mantinc el meu optimisme (que no triomfalisme).

Roger Morales i Puig ha dit...

Doncs prepara't perquè em sembla que el dimecres fan un reportatge sobre el 40è aniversari del principito...