dijous, 31 de gener de 2008

Quan els mass media no ens foten cas...

El Roger Morales em comentava que no havia vist cap imatge del FSCat a TV3. El Carles Escolà fa la mateixa reflexió en una entrada al seu blog. Donat que l’esdeveniment va ser silenciat pels mitjans de comunicació privats i públics (aquests si que és altament preocupant que no se’n fessin ressó), us passo un lynk on veure uns quants vídeos del FSCat. No té la qualitat ni d’imatge ni de so que podria tenir si la retransmissió s’hagués fet amb mitjans professionals, però ens haurem de conformar amb això:


http://forumsocialcatala.blip.tv


Per cert, parlant de comunicació alternativa, ja tenim en versió digital el Jovent de precampanya, es pot llegir aquí:



Ja que els grans mitjans no ens foten cas, haurem de llegir el Jovent...


dimecres, 30 de gener de 2008

Ahir ens va visitar un crack

Per la campanya de JEV titualda “El curro està fotut” que denuncia els baixos salaris, la temporalitat i la precarietat, entre altres aspectes, vam organitzar una roda de premsa a Cerdanyola amb la presència del coordinador nacional de Joves d’Esquerra Verda, el David Cid. De la campanya podria parlar bastant, donat que he participat en la seva elaboració, però si voleu saber-ne més us remeto a la web www.elblocdelcurro.cat. A més, crec que la Maria Reina i el David Cid ja van fer una presentació prou il·lustrativa que podeu llegir al blog de JEV de Cerdanyola, o al cerdanyola.info.

La visita del David és l’enèsima a Cerdanyola en els darrers mesos. Fa poc el Roger Morales, que d’aquestes coses en sap bastant, ens deia que serà el nou Joan Herrera. El David és el candidat jove d’ICV-EUiA a les properes generals i número 4 de la coalició a les llistes del congrés per Barcelona. Sense dubtes és un dels exponents més clars d’aquesta nova esquerra que representa ICV. Integrat amb els moviments socials; compromès amb els moviments antiguerra, antitrasngènics, per defensa del territori, per la protecció dels animals i mil mogudes més; ecologista; i sobretot, descaradament d’esquerres.

Per desgràcia no vaig poder ser-hi a la roda precisament perquè estava reunit ultimant aspectes d’aquesta campanya del “curro”, però amb tothom que he parlat dels qui eren a la roda i hi m’han dit el mateix: el David va estar brillant. Jo, al menys, ja m’ho esperava.


A tot això, a Cerdanyola tenim un noiet que també és diu David i que també és biòleg. Tant de bó que sigui premonitori!

dissabte, 26 de gener de 2008

L'èxit del FSCat

Aquest cap de setmana ha tingut lloc a Barcelona el Fòrum Social Català. El divendres, més de 1.500 persones van participar-hi. Del dissabte no hi ha dades fiables de la gent que hi va participar, donat que el degoteig era constant de gent entrant i sortint, anant aquí i allà. Però l'èxit de convocatòria es respirava a l'ambient. Hi havia seminaris tant plens que la gent havia d’asseure's al terra, la cua de la barra era enorme i es van acabar al mig dia les “gometes” per penjar-se del coll l'acreditació de participants. La gent que més va participar en l'organització estava molt satisfeta del funcionament de tot plegat. Un dels organitzadors més joves, membre d'una entitat antiguerra, ens va dir “no tinc paraules per dir el que sento ara, em supera l'emoció.”


Em vaig trobar amb molta gent coneguda, com el Carles Escolà; o el Jordi Mir (professor de la UPF que va participar com a ponent al debat del dia de la commemoració del Che Guevara a Cerdanyola, per citar dos), a més de molts excompanys de classe de la UAB. A la gent que anava trobant-me i saludant la veia somrient, gaudint. Destaco això perquè els que hi anàvem, estàvem denunciant que “vivim immersos en un model de vida injust, impossible de mantenir i indesitjable. El sistema patriarcal i capitalista, basat en un creixement irracional, no té en compte que els recursos del planeta són limitats. El sistema econòmic actual és, doncs, responsable del caos ecològic del planeta i de la nostra explotació sense precedents*”


Però dissabte es vivia una festa, es vivia el fet que en molts seminaris hi hagués gent de sensibilitats molt diferents compartint taula en total harmonia. No només es vivia la negació d’un model injust sinó que s’apostava per un de nou, o millor dit, per generar la possibilitat de que diversos models siguin possibles: “Volem un país on la pobresa, l'especulació i la precarietat desapareguin de les nostres vides. Exigim el manteniment i millora de les pensions públiques. Lluitem perquè el dret a uns ingressos que permetin viure, a una ocupació estable i a un salari digne siguin una realitat i no simples declaracions dels governs de torn. Ens oposem als acomiadaments i als tancaments i deslocalitzacions d'empreses, que estan destruint el teixit productiu català*” Es vivia la sensació d'estar posant una pedra més d'un nou món que tots els que érem allí creiem possible. I això va generar aquest ambient de satisfacció col·lectiva que abans comentava. També va fer molt per generar aquest “ambientillo”, perquè no dir-ho, els espectacles de carrer que hi havia a cada racó.


Entre els assistents hi havia un comentari que es repetia: “l'any que ve hem de tornar a muntar-ho”. Encara no sabem si l'any vinent hi haurà Fòrum Social descentralitzat. No se sap si a Catalunya es tornarà a convocar. Però veient el que hem vist aquest cap de setmana, crec que no es pot discutir la continuïtat del FSCat, que auguro que ha estat el primer d'altres que vindran.

* i ** Frases extretes de la Declaració de l’Assemblea de Moviments Socials del Fòrum Social Català.

Planificar és el contrari d'improvisar

El dijous al vespre és va presentar el Pla de Mandat 2007-2011. Vull fer dos reflexions al respecte. D'una banda crec que és important destacar el que representa fer un Pla tan concís i detallat del que serà el mandat. És un acte de transparència, de democràcia, inèdit a la nostra ciutat fina a l'arribada d'ICV-EUiA a l'alcaldia al 2003. Representa establir uns compromisos públics i exigibles per part de la ciutadania. A més de tot això, denota que la política d'aquest govern no és gestionar avorridament la quotidianitat i el dia a dia. Aquest govern té un projecte per a la ciutat. Un projecte que es fonamenta en l'anàlisi rigorós de la realitat: la planificació sempre és un gran aliat per a la gestió pública.


D'altra banda, vull entrar, ni que sigui de passada (és massa extens per analitzar-ho detalladament aquí) en continguts. El Pla de Mandat té un grau de coincidencia amb el programa d'ICV-EUiA més que destacable. El Pla situa a les persones al centre de l'activitat política: més equipaments, més atenció als col·lectius en risc d'exclusió i el desplegament de la llei de la dependència. També concreta més transport públic, més habitatge protegit d'ús temporal, restauració de sòls contaminats i regeneració d’espais naturals: afronta, per tant, les polítiques d'Habitatge, d'adequació dels espais públics i la mobilitat des d'una perspectiva ecologista i d'esquerres. És per tot plegat que crec que la presentació del Pla de Mandat és una bona notícia que mostra que aquest mandat serà la continuat de la transformació de Cerdanyola iniciada al 2003.

dimarts, 22 de gener de 2008

El curro está jodido

Ahir Joves d'Esquerra Verda començava una campanya sobre temes de món laboral. El lema de la campanya és "El curro està fotut" o "El curro está jodido", com més us agradi. Aquesta campanya neix fruit de la reflexió de que aquests darrers quatre anys han estat una nova oportunitat perduda per redreçar la situació econòmica i laboral dels ciutadans i especialment del jovent i fer creixer l'estat del benestar. Cal destcar també que els i les joves som els que patim més temporalitat, més sinistralitat, més atur i a més tenim de llarg els salaris més baixos.

Les propostes polítiques que fa JEV són a grans trets les següents:

-L’increment del Salari Mínim fins a arribar als 1.000 €.

-La lluita contra la temporalitat i la contractació fraudulenta.

-Construcció d’un model productiu de qualitat.

-Millores en la salut i seguretat dels treballadors i treballadores.


Per veure la resta de propostes i l’anàlisi de la qüestió recomano la web de la campanya:



dilluns, 21 de gener de 2008

Voto accesible: Un petit exemple del vot útil d’ICV-EUiA a les generals (I un gran exemple de la feina de l'ACIC)

Posaré un petit exemple de perquè votar ICV-EUiA és un vot útil. Fa pocs dies que vam rebre una gran notícia: les persones invidents podran gaudir del dret constitucional al vot secret. Doncs bé, la proposta de creació de d’una ponència per modificar la LOREG (Llei Orgànics de Règim Electoral General) la va realitzar el mes de febrer del 2007 la diputada vallesana Carme Garcia, del grup parlamentari IU-ICV. Òbviament es va comptar amb la complicitat d’altres grups parlamentaris i del govern, només faltaria, però només volia destacar com l’aportació política d’IU-ICV és més que tangible i propostes d’IU-ICV són el correctiu roig, verd i violeta que massa sovint necessiten els governs socialistes.


Per cert, personalment considero la modificació de la LOREG molt positiva, m’alegro molt que s’avanci en la igualtat de drets de tots els ciutadans. Es pot trobar més informació a la següent web: www.votoaccesible.com

IMPORTANT: Fragment afegit a data 21 de Gener de 2008

Avui he rebut un mail de la Gemma Moncho en referència a aquest post que crec que és molt important que reprodueixi. Vull destacar que l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) ha estat la principal propulsora i ha donat tota la cobertura tècnica de com s’havia de fer per possibilitar als invidents el vot secret. El grup parlamentari IU-ICV ha estat l’altaveu d’aquesta associació, amb la que ha treballat colze amb colze. Cal dir que la cerdanyolenca Gemma Moncho ha estat una de les persones que més ha treballat per dur a terme aquesta reforma de la LOREG. De ben segur que no ha estat una tasca fàcil.

Text extractat del mail en qüestió:

“A titol personal he portat la campanya de comunicació (i també part de la política) de l’Associació Catalana per a la Integració del Cec (ACIC) sobre el tema del vot accessible. T’agraïria que citessis, si no et sap greu, l’ACIC com a promotora de la reivindicació. ONCE des de fa quatre anys ens ha posat tots els pals a les rodes que ha pogut i ara s’està apropiant de tots els mèrits, cosa que sincerament fa molta ràbia. A més, divendres el Ministeri de l’Interior va convocar una roda de premsa a Madrid amb ONCE i CERMI sense dir-nos res. Vam trucar al Ministeri per demanar-los explicacions i van dir-nos que no érem representatius....Què passa per què som l’Associació CATALANA no som representatius a Madrid? Per això et demano, amb tota la confiança del món, si en pots fer referència.”

dijous, 17 de gener de 2008

Les irregularitats en les contractacions no són d’esquerres

Ahir vaig llegir aquesta trista notícia a l’info. Pel que es despren de l’informe de la Sindicatura de Comptes els governs locals del PSC van realitzar irregularitats a les contractacions amb l’empresa Indra. Com diu l’informe, l’Ajuntament socialista “no va seguir els procediments establerts en la normativa per a la tramitació de modificacions del contracte de subministrament i instal·lació de la xarxa d’àrea corporativa”. Crec que la reacció de l’Ajuntament ha estat exemplar, no entrant en qüestions polítiques valoratives i deixant-ho tot al terreny jurídic i administratiu.

Aquesta notícia m’ha fet reflexionar respecte una altra de ben recent, que era la possibilitat de que el PSC presentés recurs contenciós-administratiu davant els tribunals pels pressupostos municipals del 2008. Aquesta notícia m’indigna perquè jo sóc dels que creu que la desafecció política i el descens de la participació venen motivats en bona part per la pèrdua de prestigi de la classe política i el “tots són iguals”. Aquesta estratègia de Cárdenas és intentar generar una ombra de sospita sobre la gestió municipal, que és absolutament falsa i injustificable més enllà de les finalitats partidistes del PSC i de la seva voluntat de desgastament de l’actual govern. Si hi ha irregularitats que presentin el contenciós-administratiu i veurem que diu la justícia. Si no ho fan, estaran reconeixent que no hi ha cap irregularitat i que tot és fruit d’una estratègia de màrqueting tan vistosa com irresponsable.

dimecres, 16 de gener de 2008

Pizarro: Capitalisme ferotge, tràfic d'influències, Anticatalanisme, conservadorisme sectari, Partit Popular

El PP ja sap qui serà el número dos a Madrid: El senyor Manuel Pizarro. Aquest senyor que va arribar a la direcció d'Endesa de forma fraudulenta, fruit de la seva amistat amb Aznar, seria el Ministre d'Economia si el PP guanyés les eleccions, possibilitat que per mi frega l'impossible. Que podria representar que una persona com Pizarro fos Ministre d'Economia? D'entrada imagino que a La Patronal farien una festa que duraria fins al 2012. “La cabra siempre tira al monte” que diuen, i un president d'una perversa empresa transnacional jugant a ser ministre d'economia, podem imaginar algunes de les propostes polítiques faria: més retallades fiscals que les de Solbes (que ja és dir), màniga ample en qüestions mediambientals a les empreses, supeditació de les condicions laborals als beneficis de les grans empreses... La veritat és que tot plegat fa por.


Molts es van indignar pel fracàs de l'Opa de la catalana Gas Natural per culpa de que ell no volgués que Endesa l'adquirís una empresa catalana (mítiques declaracions al respecte d'Espe Aguirre dient "Es una mala noticia para la Comunidad de Madrid que la sede de una empresa eléctrica que es multinacional y que es una de las grandes empresas españolas multinacionales se traslade fuera del territorio nacional" referint-se a la possibilitat que es traslladés la seu a Barcelona). A mi realment no em va indignar massa, m'és igual que el senyor Gas Natural es forri a costa d'una altra empresa perquè desgraciadament veig molt clar que els treballadors i treballadores de Gas Natural ni de cap altra empresa haurien gaudit de cap avantatge o millora de condicions si s'hagués dut a terme aquesta operació. Per a mi abans que català o espanyol està l'empresari. Ara sense dubtes personalment considero molt negativa la seva anticatalanitat, òbviament, tot i que desgraciadament no seria el primer ministre anticatalà de la Història...


De totes les imatges que he vist a la tele em quedo amb una en la que una senyora d'edat va a parlar amb ell desprès d'un acte i ell li respon “usted rece mucho, que es muy importante rezar mucho y seguro que nos va bien” o una cosa per l'estil. És la imatge clàssica de l'empresari explotador que s'està forrant a costa d'unes persones a les que obliga a conformar-se ascèticament amb la riquesa d'esperit, ja que de la material en veuran poca cosa. A més, aquest senyor sabrà que hi ha una cosa que es diu separació de l'Estat i l'Esglèsia?


En definitiva, un PP radicalment de dretes, alineat amb els poderosos i lluny dels problemes de la majoria de ciutadans i ciutadanes que segur que són molt diferents als del senyor Pizarro i companyia.

diumenge, 13 de gener de 2008

Chacón optimistes perquè?

L'altra dia una persona que de comunicació en sap bastant em va dir que faig els posts massa llargs. Intentaré fer-li cas i fer entrades més curtes d'ara en endavant.

Vull fer una reflexió sobre l'entrevista que la meva estimada La Vanguardia li ha fet a la candidata socialista Carme Chacón. Pimer vull destacar la manca de sensibilitat de Chacón per la pluralitat política ja que tant quan parla de la política estatal com quan ho fa de la nacional només ho fa en termes de bipartidisme. Potser cal recordar-li que a Espanya a més de Rajoy i Zapatero hi ha més candidats. Dit això, m'ha cridat l'atenció l'afirmació “ningún presidente de los sucesivos gobiernos que ha tenido España en estos treinta años ha hecho tanto y en tan poco tiempo por Catalunya como José Luis Rodríguez Zapatero” que ha dit Chacon quan se li ha preguntat pel traspàs de competències. No nego que pugui ser veritat, ni Gonzalez ni Aznar van fer gaire per Catalunya i ni Calvo Sotelo ni Suàrez no van fer gaire enlloc. Ara bé, que ha fet Zapatero? Complir els traspasos de les competències que preveu l'Estatut no és fer res per Catalunya, és complir la llei i que menys podem esperar d'un president del govern que compleixi la llei. Chacón només ha pogut respondre amb evasives a perquè Zapatero novament ha mentit respecte el traspàs de rodalies que no ha realitzat dins les dates que havia promès, ni tampoc perquè va mentir i no va recolzar l'estatut sorgit del parlament de Catalunya en el seu dia.

Si per Zapatero “fer molt per Catalunya” vol dir ficar a Duran dins del govern això vol dir que no ha entès res de res del que volem els catalans...

A tot això, Chacón, Catalunya optimista?
Els salaris són baixos, la temporalitat elevada, hi ha fàbriques que marxen, la despesa social és irrisòria, l'endeutament de les famílies pels núvols. La tasca del govern Zapatero en tota aquesta legislatura davant tots els temes que acabo d'esmentar ha estat nula. El divendres elaborant un document de món laboral vaig haver d'actualitzar unes dades que tenia de 2006 (atur, salaris, sinistralitat, temporalitat, cost laboral, etc), totes, absolutament totes són pitjor ara que fa dos anys. Personalment jo d'optimisme més aviat poc.

divendres, 11 de gener de 2008

Joan Herrera al Polònia






Ahir va debutar al Polònia la imitació de Joan Herrera com es pot veure al vídeo que encapçala aquest post. Crec que van aconseguir que tant d'aspecte com de veu s'hi assemblés força; en tot excepte en el "nooooo" exagerat, més propi del Saura. En quant als continguts del gag, primer de tot s'ha d'acceptar que és precisament això, humor, ironia i sàtira; però feta la puntualització, també s'ha de dir que en cap moment el Joan ha expressat que el no vol fer política al Congrés. De fet dels 5 candidats dels partits que van obtenir representació a Catalunya només repetirà com a candidat ell i el Duran (Aquest si que no te cap interès en fer política al Congrés). I és l'únic de tots els candidats d'ara fa 4 anys que no va a Madrid per fer de pegat, que no va ser candidat per sotmetre's a un plebiscit, ni per ser Ministre interruptus, ni per complir amb la quota de candidats d'una federació. Tot i això, em va semblar un gag divertit i estic content que l’Herrera surti al Polònia.

dimarts, 8 de gener de 2008

La Xarxa Radial, l'eterna assignatura pendent

Com que aquests dies no tinc gaire temps pel blog repesco un article que em va agradar molt. És del diari Público del dia 17 de Novembre de 2007 (Dde Sant Iscle, el vaig llegir entre botifarres) està escrit per Ignacio Escolar, director del mateix diari. Es titula “España y los trenes perdidos” i us paso dos dels fragments que més em van agradar:



[...]

El túnel inútil

El paso de la Engaña mide 6.976 metros de largo que fueron excavados casi a martillazos. Y también a latigazos. Lo construyeron sin apenas maquinaria 150 civiles y unos 500 presos republicanos, del cercano campo de concentración de Valdenoceda, que “redimieron sus penas” con trabajos forzados. Once de ellos murieron en accidentes durante la obra. Muchos más enfermaron después de silicosis, pues se llevaron el agujero de la montaña en sus pulmones. Su sacrificio fue en vano. El paso de la Engaña era el tramo más difícil de un proyecto aún más Ambicioso: el ferrocarril Santander Mediterráneo. La línea fue aprobada en 1905 y pretendía unir el Cantábrico con el Mediterráneo, Valencia con Santander. El tren iría de un mar a otro, de puerto a puerto, para ahorrar así a los barcos la semana larga que se tardaba entonces en rodear la península. A lo largo de medio siglo, se completó la mayor parte del trazado: Valencia- Teruel-Calatayud-Soria-Burgos. En 1959, cuando el túnel de La Engaña ya estaba terminado y sólo faltaban 60 kilómetros más para llegar hasta Santander, Franco canceló uno de los pocos proyectos ferroviarios de la España periférica, una de las pocas grandes líneas que no pasaban por Madrid. El 1 de enero de 1985, el plan de saneamiento de Renfe, que abandonó miles de kilómetros de tren, remató el Santander-Mediterráneo. El ministro socialista Enrique Barón cerró gran parte de los tramos de una línea que nunca fue rentable porque jamás se terminó. El paso de la Engaña se quedó esperando el tren. Hasta hace poco, hubo planes para recuperar el túnel con una carretera –durante años, algunos camiones lo usaron como atajo para evitar la nieve del puerto del Escudo–. Muchos también se atrevían a cruzarlo en bici. La excursión resulta ahora muy peligrosa: en el interior del túnel los desprendimientos son constantes y un derrumbe ha cegado el trayecto, tal vez para siempre. La estación de la Engaña hoy es un establo de animales. En sus paredes, llenas de pintadas, hay una especialmente elocuente: “Los ingenieros hicieron este ferrocarril, los políticos lo destruyeron y el sentido común sigue pidiendo su terminación”. Con todo, la pequeña estación de la Engaña no es el mejor ejemplo en forma de estación de tren de cómo los políticos, con alguna ayuda de los ingenieros, se pueden conjurar contra el sentido común.


[...]


La España radial

Cuando vivía en Almería, algunos de mis amigos de Madrid me avisaban si pasaban por Sevilla para ver si podíamos vernos. Quedaban sorprendidos cuando les explicaba que era más fácil para mí encontrarnos en Londres –a tres horas de avión– que en Sevilla, a cinco horas de ferrocarril. La red radial –otro de los trenes perdidos– no sólo existe en los mapas, también en la cabeza de los madrileños. Desde la capital, sorprende cuando nos explican que se tarda casi lo mismo –unas dos horas– de Londres a París o de Madrid a Sevilla que de Barcelona a Castellón. Si se cumplen los planes de Fomento, para el 2020 España habrá terminado la construcción de su red de alta velocidad y Almería estará a sólo dos horas de Sevilla. Pero cumplir plazos no es algo habitual en nuestras infraestructuras. Los 700 kilómetros del AVE Madrid-Barcelona, si es que se estrena al fin en los próximos meses, habrán tardado en terminarse 13 años. No es como para presumir. Es un año más de lo que llevó construir, en el siglo XIX, los 8.000 kilómetros del Transiberiano. Puede que cuando el AVE llegue a Teruel o a Soria, las líneas de alta velocidad sólo sirvan para dar paseos en bici. No sería la primera vez que nos pasa.

A Público de 17/11/2007

dijous, 3 de gener de 2008

El 2008 pot ser un gran any per les propostes de mobilitat sostenible

Acabava el 2007 comentant amb amics com m'agradava la postal de felicitació nadalenca d'ICV: el logo de renfe fent de bola de nadal amb una frase que resava “Sort que els reis venen en camell”, començo el 2008 veient una cosa que no hem fa cap gràcia que és l'esperpent de la línia 2 de rodalies amb retards de fins a dues hores. Pel que es veu el més indignant han estat les informacions errònies i la descoordinació. Com diu Joan Herrera tot això és culpa del “Todo por el AVE” del govern central. Per cert tot per un Ave que no resol els problemes de mobilitat de ningú i que a més té greus retards, com avui han patit els viatgers de Tarragona.


A Barcelona els conductors d'autobús de TMB en vaga i la direcció de l'empresa que no cedeix a una demanda tant raonable com és la de tenir dos dies de descans a la setmana. Actituds arrogants i poc conciliadores com les de TMB no són les més recomanables per a una negociació sindical. A tot això, Francesc Narvàez, regidor de mobilitat de Barcelona, en declaracions a Catalunya Ràdio afirma tenir la solució per superar la crisi: incrementaran el nombre de taxis...


Crec que el 2008 serà un any en el que parlarem molt de mobilitat. Al 2007 ja ho vam fer, tirant retrets a un i altres sobre la deixadesa de les inversions o la caòtica gestió d'una ministra incompetent. Crec que al 2008 és parlarà a un altre nivell segurament més transcendent; sobre el futur de la mobilitat, sobre planificació de les noves infraestructures, sobre noves propostes. ICV ja va presentar el seu Pla Ferroviari 2008-2014 per donar resposta als problemes nacionals de mobilitat avançant-se a la resta de partits nacionals, agafant el lideratge en qüestions de mobilitat i deixant clar que Rodalies, el transport de la majoria és una prioritat per ICV i ho ha estat sempre.


A Cerdanyola també vam parlar molt de mobilitat a les acaballes del 2007 i en seguirem parlant en 2008. La qüestió de la possible nova connexió ferroviaria entre Cerdanyola i Segrera segueix oberta. Encara són molts els que no han mogut fitxa. Sabem que en pensa ICV, que té com a proposta un traçat únicament ferroviari soterrat íntegrament. Sabem que en pensa CIU, que vol túnel ferroviari i viari, és a dir trens i cotxes. I sabem que en pensa Via Verda, que no vol cap túnel. Durant els propers mesos la resta de partits amb i sense representació al ple municipal hauran de dir la seva. Espero amb especial interès el posicionament del PSC al respecte. Estaran a favor o en contra? Voldran que hi passin cotxes? Quines propostes de mobilitat tenen per la Plana del Castell? Quina és la seva idea de mobilitat sostenible?


En qualsevol cas, com passa a nivell nacional, a nivell local les propostes en mobilitat estan liderades per ICV. I la resta de partits a rebuf.

dimecres, 2 de gener de 2008

No m'agraden les monarquies


Avui he vist el documental de TVE titulat "Juan Carlos I, Rey Constitucional". Segurament no serà polèmic ni se'n parlarà massa. Igual que ja no són polèmics els seus discursos de nadal i no se'n parla més enllà de les reaccions contràries clàssiques que són gairebé igual de folkloriques que el discurs mateix. Però al que anava, el documental es molt possible que passi desapercebut. Per a mi ha estat un documental escandalosament tendenciós malgrat que aparentment neutre en quant a les formes.


Així ràpidament, les qüestions que m'han indignat del documental: El rei va fer un paper heroic al 23 F. És a dir, li hem d'estar agraïts de no ser un dictador i no recolzar un cop d'estat. Els 14 anys de govern de González es resumeixen al documental en que als darrers anys van ser protagonistes de numerosos casos de corrupció. La elecció de Bush com a president d'EUA és una de les millors notícies de l'any 2001, cosa que mostra quin és el posicionament internacional de la casa reial. L'enfonsament del Prestige va ser un exemple de participació de la Casa Reial, l'exèrcit i les diferents administracions (en aquell moment totes les implicades estaven en mans del PP). Vergonyós no tenir el mínim d'autocrítica davant el incident amb l'impacte ambiental més gran que es recorda. La guerra de l'Iraq va despertar “movilizaciones sociales tanto de detractores como de partidarios”: no sé quines manifestacions van veure els guionistes del documental però jo una manifestació de “partidarios a la guerra d'Iraq” encara no la he vist. Que gairebé tots els ciutadans de l'Estat estaven en contra de la guerra il·legal i injusta és una qüestió obviada i olvidada pel documental. L'11-M és un episodi emmarcat en altres episodis de terrorisme a Espanya, és a dir igual que els d'ETA. Enclavar l'explicació de l'11-M desprès d'imatges d'altres atemptats d'ETA és manipulació en estat pur. La visita a Ceuta i Melilla “segons els analistes polítics” no va suposar cap incident diplomàtic seriós i igualment la cimera a l'América Llatina (el famós “¿porqué no te callas?”) una petita anécdota sense més importancia. Els incidents diplomàtics que ha generat i han suposat fins i tot la crida a consultes del ambaixador Marroquí són petites anècdotes, per tant. Per cert, en el moment en el que el rei s'aixeca i marxa, el que està parlant és Daniel Ortega, president sandinista de Nicaragua, que està acusant en aquell moment al rei de recolzar un cop d'estat en contra seu. Curiosament en aquest moment el documental fa un “pla mut” per silenciar les paraules d'Ortega, com han fet molt noticiaris: segurament com que són certes no queda bé reconèixer que el cap de l'Estat Espanyol es passa la democràcia pel forro... Com a altres curiositats del documental, el careto del feixista i cap de l'Esglèsia durants uns quants anys a Espanya, Rouco Varela, s'ha de veure hasta a la sopa: a l'enterro tant del pare com de la mare del rei, en els batejos dels mo se quants nets que tenen els reis i al casament del Felip i la Letizia.


L'any 2007 va ser un any en el que van ser diverses i reiterades les mostres antimonàrquiques, especialment a Catalunya. Suposo que aquest documental-fel·lació està dissenyat com a resposta a aquestes crítiques, igual que els diferents programes que TVE emitirà aquests dies de felicitacions i homenatges pel seu aniversari, així que entre tots li paguem la publicitat al rei igual que entre tots li paguem la resta de coses que fa a la seva vida i que no son poques. Un dia li deia a un company d'ICV, la monarquia està contra les cordes, ell em va respondre sàviament que si ho mirava deixant de banda la ideologia veuria que no era cert. I tenia raó, la monarquia ni està ni estarà contra les cordes per més fotos que es cremin i vinyetes que es segrestin. Quan ho parlo amb la meva parella em recorda sovint que dos estats que per a mi són modèlics tenen monarquies, com és el cas dels Països Baixos i Suècia. Però tot i això, com a institució no democràtica (anti-democràtica massa sovint) estic en contra de la Monarquia i seguiré desitjant tenir una república i tenir un cap de l'Estat a qui poder votar i a qui el poble pugui canviar quan així ho desitgi, malgrat que sóc conscient que és un desig d'any nou igual de difícil o més de complir que aquells que diuen que aniran al gimnàs o deixaran de fumar...



P.D. Normalment les fotos d'encapçalament de cada post les poso a l'esquerra. La del rei per coherència l'he possat a la dreta...