dimecres, 5 de desembre de 2007

El dia de Salvador Milà

Estic encantat en com va anar l’acte d’ahir. Des de que milito a Joves a Cerdanyola és l’acte més potent que hem fet. I a més ha estat un acte molt autònom, ja que aquest cop gairebé no hem necessitat ajut d’ICV. Aquest és el camí que hem de seguir sense dubtes. Però a part de l'èxits organitzatius i de continguts que podeu llegir al blog de JEV Cerdanyola, a la pàgina nacional de JEV o al cerdanyola.info, estic content per la personalitat, el caràcter, del Salvador Milà que va estar encantador en tot moment. Cal afegir, que per una vegada els “grans” es van aprofitar de nosaltres, ja que la roda de premsa prèvia a l’acte (per parlar del procés participatiu Idees 2008) es va organitzar una vegada els joves ja havíem lligat l’agenda del diputat.

Al final de la seva conferència vaig dir que “no m’estranyava que l’haguessin definit com l’Al Gore català” frase que encertadament alguns dels assistents em van dir que no era certa, que era més que l’Al Gore. Doncs a diferència de l’excandidat demòcrata nord-americà, que viatja en un jet privat, quan en Milà ens va preguntar “com em va millor per anar a Cerdanyola?” vam dir-li, per la c-58 i l’AP-7; però ell va replicar “No, em referia si millor en Ferrocarrils o en Renfe”. És a dir que va venir i va marxar de Cerdanyola en Renfe i encantat de la vida.

Va arribar molt puntual al local d’ICV. Jo estva per allí agafant material i ens va demanar 4 coses per l’acte i ens va oferir anar a fer un cafè amb ell abans de la roda de premsa, tot i que no vam poder acompanyar-lo, ja que havíem de muntar la sala de l’ateneu. Ens va dir que estava content, perquè només arribar havia vist molts cartells de l’acte, tant a l’estació com a l’Avinguda Catalunya, cosa que desprès van repetir tots els convidats “il·lustres” com el David Cid o el Ramon Gutiérrez. La veritat és que la Maria i jo ho vam agrair molt, ja que ens va tocar a nosaltres enganxar tots els cartells i a més una nit d’aquelles de fred.

Era la primera vegada que presentava un acte a JEV. No havia de fer res especial, només donar entrada al convidat “estrella”, amb la qual cosa em vaig sentir còmode i ubicat en tot moment, La gràcia es saber que en va pensar el públic! Com que sabia que la intervenció del Milà era llarga vaig intentar ser el més escuet possible, vaig calcular una intervenció sobre els 5 minuts i si no m’equivoco, vaig parlar-ne 6, bastant clavat. El plat fort arribava ara, ja que un Milà que estava ple d’energia, de missatges contundents i d’ironia va captivar a la sala durant gairebé una hora. És molt difícil tenir una hora a la gent concentrada, i més quan estàs donant un ball de xifres i d’estadístiques. Però de la sala no es va moure ningú (excepte alguna periodista, que la disculpo perquè em va avisar d’avantmà!), tothom va aguantar fins al final i us puc assegurar que des del davant totes les cares mostraven un gran interès.

Milà va definir la magnitud de la tragèdia: Ens estem carregant el món. La va quantificar: ens va donar el càlcul de la petjada ecològica, necessitem 8,37 vegades el terreny de Catalunya per sostenir l’actual model. I ens va oferir alternatives: un nou paradigma de la sostenibilitat. El públic a moments s’indignava amb la crua realitat (crec que el punt àlgid d’indignació va arribar amb una diapositiva de la notícia de que Gran Bretanya reclama sol de l’antàrtic per quan arribi el desgel poder extreure petroli) i a moments reia (sense dubte vam riure molt amb el vídeo dels germans Marx de la película “El camarote de los hermanos Marx”, més amb la introducció del Salvador, que va dir que el posava perquè tenim tradició Marxista). En acabar la conferència el torn de preguntes va anar amb la línia de reafirmar el que el Salvador havia estat dient.

Sense dubtes omplir la sala era un èxit, a més tenir la sala d’exposicions, la millor de l’Ateneu també. El David Chaparro es va encarregar de gestionar-ho tot plegat. Fer les coses bé té que se’t demanarà que les facis més vegades. És a dir que JEV Cerdanyola ja te el seu home de logística: El David. La escenificació, que ens va dur algun mal de cap, va estar a l’alçada.

Els que em coneixen saben que sóc crític i autocrític. I en aquest cas no és una excepció, jo hagués volgut més jovent de la ciutat, ja que els joves que hi havia a la sala eren del nostre entorn proper. Avui el David Cid em deia que, en aquest cas, ja està bé que sigui així, per l’alt nivell formatiu de l’acte, que fa que ni que sigui de “consum intern” tingui gran utilitat. Estic d’acord, però jo seguiré pensant fórmules per atreure gent de fora del nostre entorn més proper per actes propers. Però tot i això, encaro el pont amb la sensació d’haver fet les coses ben fetes, cansat per l’esforç de la preparació, però content i satisfet per resultat.

Per acabar vull destacar la presència de la gent que em va fer més il·lusió que vingués: els dos coordis (el de aquí i el de allí), Ramon i David; el Nandes (al final s’imposarà el sentit comú) i la seva parella; i el Chache i el Carles (miembros d’EUiA i neonatos de la blogosfera).



6 comentaris:

Javi Montes ha dit...

Organitzar un acte és molt complicat i porta molta feina, ho sé per experiència pròpia. Però el que és més complicat és el que has comentat: portar més gent jove. La gent jove que pot venir finalment són o bé membres de l’organització d’altres ciutats, amics o familiars; els demés, desgraciadament, no venen mai. Jo, almenys, no he trobat la manera. Si la trobes i m’ho dius, et convido al que vulguis...


Deixem que sigui un mica dolent,sinó no seria jo: quan has dit que el senyor Milà va venir en tren a Cerdanyola, m’he recordat de quan va utilitzar un helicòpter oficial amb la seva família. Finalment va rectificar i va reconèixer que no va obrar bé. En fi, m’ha cridat l’atenció.

Enllaç: http://www.noticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=91097

En quant al canvi climàtic, crec que és un problema per la humanitat i que entre tots hem de pensar la millor manera per tal que no arribi el dia en el que ens tinguem que penedir del que podíem haver fet i no varem fer. Actes com aquest ajuden i molt, però hem de fer arribar aquest missatge al conjunt de la població per que tots ens conscienciem , i això, tal i com he dit abans, és el més complicat.

Jesús Hernández ha dit...

Hola Javi,
totalment d'acord amb tú en que es difícil portar joves als actes.

La polémica de l'helicòpter la recordava perfectament i precisament la referència a que va venir en tren (qüestió que no te més transcendència) l'he accentuant per aquell fet. A més, en un llibre que avui he acabat de llegir i que properament comentaré, democràcia a sang freda de l'impresentable i sectari David Madí, parla abastament d'aquesta polèmica i qualifica al llarg de tot el llibre a Milà com el conseller volador. L'argumantari per revocar qualsevol persona estava a punt: ell és un usuari habitual del transport públic, la gent del Maresme bé que ho sap. Sense dubtes és important exemplificar amb actes el que la gent pot reproduir en la seva quotidianitat i sense dubtes que Milà sempre s'hagi desplaçat en renfe és un bon exemple pel seu entorn. Ell va tenir accés a un helicòpter per ser conseller, la majoria de la gent no té accés a viatjar en helicòpter, amb la qual cosa no podran reproduir aquest mal hàbit. A més de tot això crec que honora a una persona que reconegui públicament un error i demani disculpes.

El que no pensava és que la crítica o recordatori d'aquella situació vingués per part teva. Entre altres coses perquè no recordo si el socialista Alfonso Guerra va demanar disculpes per utilitzar un helicòpter de la diputació en repetides ocasions als anys 80.

Segons el teu “amic” Salvador Sostres (anti ICV, per cert) un dels capitans del teu partit, Joan Clos, va anar en helicòpter a dinar al Bulli. No sé si Clos va demanar perdó. Lynk del seu post:
http://www.salvadorsostres.com/v2/index.asp?tamany=30&dia=4&mes=10&ano=2006&autor=&categoria=&buscar=

Tampoc recordo si ho van fer els regidors convergents de Lloret, que a més de fer un viatget d'oci pel seu poble van aterrar a un càmping ple de gent.

Tornant al Salvador Milà, mal fet anar en helicòpter, ben fet demanar disculpes, perfecte per utilitzar sempre que pot el transport públic i col·lectiu.

Xavier Boix ha dit...

Hola Jesús, soc en Xavier Boix, President comarcal d'ICV. Felicitats pel teu bloc i, sobretot, per l'actualització que en fas i el criteri polític i la gràcia amb que ho gestiones. Et linko al meu bloc.
Una pregunta tècnica que em pots respondre al següent mail : boixrfj@diba.cat : com ho fas per incorporar els flyers de "rodalies" i el procés participatiu de les "idees" al teu bloc. Ho vull fer i no me'n surto !!

gràcies per endavant

Jesús Hernández ha dit...

Ei Xavier, gràcies pel missatge. M'alegra que t'agradi el blog. T'enviat un mail de com afegir elements html. Una salutació i cuida't!

Javi Montes ha dit...

Era una petita broma Jesús...

Jesús Hernández ha dit...

Ei Javi, que no et responia emprenyat ni res. Només que quan vaig destacar que havia vingut en renfe sabia que algú em recordaria l'afer de l'helicòpter i tenia l'artilleria prepara per qui m'ho recordès i mira, vas ser tú!