diumenge, 2 de desembre de 2007

"Jo no sé si sóc Chavista, el que segur que no sóc és antichavista"

A Espanya s'estan dient veritables barbaritats i s'estan fent exercicis de contaminació peridística de primer nivell amb la reforma de la constitució Veneçolana. Un exemple claríssim és dir que la "reelecció indefinida" vol dir escollir indefinidament un president, quan el que vol dir es que es pot presentar a les eleccions que vulgui (el mateix que succeix a Espanya per exemple). Aquestes barbaritats s'han incrementat encara més desprès de la polèmica amb el rey (aquest si que ha estat escollit indefinidament i pels temps dels temps i ningú sembla dir res). La doble moral m'indigna i per això escric aquest post.


Per descriure la situació de Veneçuela cal fer un seguit de contextualitzacions prèvies per no caure en imprecisions i anacronismes. La primera d'elles és que és un error caure en la visió europeocéntrica del món. És cert que en unes condicions polítiques i socials com les d'Europa i la resta de països occidentals un projecte com el de Chàvez seria inviable. La democràcia és un bon sistema (o el menys dolent de tots els possibles com es diu sovint) per Europa, els estats de l'OCDE. També ho seria per la resta del món, però els models polítics difícilment són extrapolables sense tenir en compte les especificitats socials de cada estat. La situació a Amèrica Llatina no té absolutament res a veure amb la dels països del nord, aquesta obvietat cal sovint recordar-la i recordar.


També cal recordar el subjectivisme valoratiu que és fa entorn de la democràcia. Dels 192 estats membre de la ONU, d'aquests només 82 tenen sistemes que es poden considerar democràtic i només 28 d'ells són democràcies pures, segons un estudi de The Economist (l'Article i Estudi estan en anglès). És a dir només 14, 6% dels estats membres de la ONU són democràcies perfectes i només un estat llatinoamericà, Urugai, entra dins d'aquest grup. Dels altres 85% països sense democràcies pures, els únics que mereixen ser presos en consideració semblen ser Cuba i Veneçuela a la vista de l'opinió pública actual que carrega sense pietat amb Veneçuela i fa pocs anys ho va fer amb intensitat contra Cuba. Per cert, segons l'estudi de les “perfeccions democràtiques” Veneçuela figura com un règim híbrid (aproximadament un 15 % de tots els estats entren en aquesta categoria), amb millors resultats que Rússia i uns resultats equiparables als de Turquia. És a dir que per més imatge de dictador despiatat, res més lluny de la realitat, Chàvez és president d'un país amb una democràcia extremadament dèbil, però sense arribar a ser una dictadura.


A més d'aquest estudi caldria recordar que els grans crítics amb Veneçuela, Els Estats Units, malgrat que tenen un règim democràtic consolidat i en alguns aspectes envejable (com les comissions d'investigació); també tenen molts estats amb sistemes de vot no homologats per les Nacions Unides, com és el cas dels fulls perforats, per dir un exemple. I si volem entrar en politiqueo podem recordar els vots de Florida de la primera victora de Bush fill, és a dir el manual de com ser president d'un país per la via familiar de Jepp Bush. De totes maneres el dubte democràtic d'EUA no és l'objectiu d'aquest post i l'expressa molt millor Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, en l'article que us enllaço. Precisment aquest estat, EUA, és molt amiguet d'un dels 10 estats menys democràtics del món: l'Aràbia Saudí. També podem recordar tots els cops d'estats que ha recolzat a Àsia, a Àfrica o el mateix exemple del cas espanyol amb l'assassí Franco. Amb tot això el que vinc a dir és que a l'Amèrica Llatina que un president sigui democràtic em diu tant com que sigui baixet, gras, o ros amb els ulls blaus. El veritable problema polítics per aquests estats és la corrupció. I de corruptes democràtics n'hi ha uns quants.


El que és realment important és si objectivament Chàvez a fet reformes que hagin produït millores o no a Veneçuela. La millor eina per investigar-ho son els informes del PNUD, organisme de les Nacions Unides que elabora el report de l'Índex de Desenvolupament Humà (IDH) i que a més és pot trobar en català. D'entrada aquest estat ha multiplicat per 2 la seva població respecte al 1975 (de 12 a 26 millons d'habitants) i això de per si hauria de suposar un problema per a les millores socials per raons òbvies. Doncs bé, en quan al PIB per càpita, Veneçuela és el 89è estat del món. En quant a IDH és el 72 estat. És a dir 17 llocs per sobre del que li correspondria. L'ascens des de l'any 95 és dels més elevats de tots els estats avaluats.


És el 61è estat amb l'esprança de vida més elevada, amb més ratio de metges que Japó, Mèxic i Xile (estats molt més rics) , el 42è en quant a alfabetització (resultat especialment elevat), el 63è en l'índex de Gini. Una qüestio de la que sovint no s'en parla: És 60é en l'index de desenvolupament de gènere i 40é en el rànking d'apoderament de gènere, dos indicador molt elevats. En conclusió: els indicadors socials més importants situen a Veneçuela molt per sobre del seu pes econòmic.


El avenços de les polítiques socials de Chávez són inapelables. I més amb el greuge comparatiu de saber que sense Chávez el que vindrà serà el capitalisme més salvatge i el fi de la redistribució. Només cal veure que passa a altres estats llatinoamericans, que a més de no gaudir de avenços democràtics, pateixen retrocesos socials.


Per acabar, repetiré les sàvies paraules de Ricard Gomà que el Roger Morales sovint em recorda: “Jo no sé si sóc chavista, el que segur que no sóc és antichavista”.


Bé ara a esperar els resultats del referendum i esprem que guanyi el sí!



16 comentaris:

Javi Montes ha dit...

Bones Jesús, ho sento però ha guanyat la coherència, la lògica, és a dir, la llibertat i, per tant, el poble. Estic molt feliç, no sé perquè però al poble veneçolà li tinc una simpatia especial, i és per això que aixecar-me amb un missatge de la meva “ jefa” ( veneçolana que està treballant aquí durant una època) amb: “ hemos ganado!!! he estado toda la noche sin dormir esperando noticias de mi familia, tardaban mucho y ya pensé en lo peor...”; és per mi una gran alegria. Només et volia debatre un dels punts del teu article, que per mi és el més important: perquè ell pot ser reelegit indefinidament i, en canvi, tots els altres càrrecs polítics no? En fi, jo sí sé el que sóc: sóc amant de la democràcia i crec que el poble ha de ser totalment lliure per escollir els seus representants ( per això sóc republicà) i estaré en contra de totes les dictadures ( o intents de dictadura com la que volia aconseguir Chávez) siguin del color que siguin.

Per cert, jo no sóc antichavista, al igual que no sóc antiamericà, ni anticapitalista : no m’agrada Chávez, gens ni mica que és molt diferent; no m’agrada Bush; i crec que el capitalisme, corregint els seus errors, el millor sistema econòmic que hi ha.

Roger Morales i Puig ha dit...

Hola,

Despres de passar pel bloc del Javi he vingut aqui per veure que deieu.

El tema no es facil pero d'entrada, Javi, dir-te que el post del teu bloc l'hauria pogut escriure el columnista mes conservador de La Vanguardia. Ja veurem que escriu, per exemple, el Joaquim Ibarz.

Pero es que a mes arguments com "ha guanyat la coherencia, i la logica" son d'una buidor politica preocupant.

En saber la noticia he posat la radio, i fent zapping he vist que els mes euforics pel resultat son Jimenez Losantos i companyia. Mals companys de viatge.

Sense coneixer a fons el tema, la intromissio constant de politics i mitjans de comunicacio espanyols en aquest proces, m'ha fet cert tuf a colonialisme. I el pitjor es que la sensacio es que aixo no s'ha fet per la llibertat i la democracia, sino purament per interessos d'empreses com Repsol-Ypf o bancs com el Santander.

Per cert Javi, millor capitalisme corregit que socialisme?

Jesús Hernández ha dit...

Estic trist per la derrota del sí. La derrota de la redistribució i els avenços socials. Tot i això, els pobles són sobirans i evidentment respecto els resultats. Aquests resultats són bona mostra de que a la República Bolivariana de Veneçuela el respecte a la diversitat política és més elevat del que molts s’entesten a dir.

Javi respecte el que comentes de la reelecció indefinida, insisteixo en que la reelecció indefinida vol dir que el president pot presentar-se a diverses eleccions. Que el president pugui ser reelegit i altres càrrecs no és una especificitat que no crec que sigui qüestió central en aquest debat. La contaminació que s’ha fet respecte aquesta qüestió dient mentides com que vol dir que si guanya les eleccions serà president vitalici si que són una qüestió central del debat.

Veig que no abandones la visió occidentalitzada i europeocéntrica del món. Quan analitzem realitats polítiques tant distants i diferents a les nostres, és important contextualitzar. La oposició al Partit Socialista unificat de Veneçuela és molt més antidemocràtica que Chávez, com van demostrar en el cop d’estat del 2002. I veig que no entres en valorar cap de les moltes i diverses dades tangibles i objectives sobre els avenços socials Veneçolans. Aquests indicadors socials no els he extret del programa Chavista “Alo, Presidente” les he extret de les Nacions Unides. No tenir-les en consideració és parlar molt del recipient però no parlar del contingut. Si mires amb deteniment aquests indicadors socials veuràs que Xile i Brasil, Estats amb els que m’alineo plenament, molt més que amb Veneçuela, no han millorat de forma tan clara i ràpida com Veneçuela. Sóc 100% pro Lula i pro PT, sense marge al dubte. Però el model Bolivarià de moment està tenint més éxit en els avenços socials. Pot no agradar, però les xifres són les que són. Això no mereix ser pres en consideració?

Jo també sóc amant de la democràcia i això és completament compatible i coherent amb recolzar la revolució que està duent a terme Chávez. Per acabar et diré que jo si que sóc anticapitalista i antiamericà. Antiamericà perquè EUA és un estat hipòcrita, mentider, assassí i prepotent. Anticapitalista, perquè per més que ho neguis, els grans avenços socials s’han produït en estats amb graus elevats de intervenció estatal en qualsevol de les seves fórmules (Comunisme, socialdemocràcia o socialisme). Com bé saps el capitalisme nega l’intervenció estatal. Els exemples més recurrents i nítids de éxit en les intervencions estatals són els dels països escandinaus.

No cal dir que comparteixo plenament la aportació del Roger de les obscures intencions mediàtiques respecte a tot el procès constituent de Veneçuela.

Per acabar et repeteixo la pregunta del Roger: “millor capitalisme corregit que socialisme?” i te la reformulo: “Millor EUA o Gran Bretanya que Noruega o Dinamarca?”

Javi Montes ha dit...

Hauríem d’analitzar primer que voleu dir amb el concepte “ socialisme” perquè com ve sabeu dues persones es poden considerar socialistes i existir moltes diferències ideològiques entre ells. Per exemple, jo em considero socialista, al igual que Chávez ( ja que el tema es per ell), però les diferències entre ell i jo són abismals. Per tant, puc dir que jo crec en l’economia de mercat, és a dir, en el lliure comerç, alhora penso que l’Estat ha d’intervenir per tal de garantir a tota la població uns serveis socials mínims. En síntesi: considero que el lliure mercat és el millor sistema econòmic, però sempre, sempre i sempre acompanyat d’un fort estat del benestar que garanteixi una educació pública, una sanitat pública i un sistema de pensions; tot de qualitat, per suposat. A més, crec que l’Estat ha d’intervenir quan el mercat per si sol no és eficient, com , per exemple, en el cas de les patents. En definitiva, em considero un keynesià socialdemòcrata 100%. I el model de país que crec que s’ha de seguir, sense cap tipus de dubte, és Suècia.

Roger, jo penso com penso i més totalment igual si Jiménez Losantos creu com jo. És més, recordo que ICV va demanar el vot contrari per la CE al igual que l’impresentable d’aquest senyor, i aquest argument no es va utilitzar. Com ja he dit penso que el millor que podia passar és el que ha passat: la derrota de la reforma per evitar que un dia Veneçuela pugui ser com Cuba.

Jesús, no entro a discutir d’estadístiques perquè és un tema que desconec i , a més , potser tens raó. Jo conec el tema de primera mà per la companya de feina que tinc: ella no passa gana afortunadament, però hi ha molta gent que sí. M’explica moltes coses que no venen al cas i no crec que ella estigui manipulada. És més, el que si que està es controlada pel govern de Chávez. M’ho va demostrar entrant a una pàgina del govern i posant la seva cédula ( el que seria aquí el DNI) i sortia una fitxa amb la seva ideologia i amb el que votaria ahir; i això que ella mai ha format part de cap partit polític ni res semblant. És per això que considero important els avenços socials, però per mi el que és més important és la llibertat i aquesta, desgraciadament, no és per tirar coets en aquell país.

Jesús, ho pots veure com vulguis, però el que està clar és l’objectiu del president era continuar al poder de per vida, controlant tot a la seva manera i ser una continuació del fastigós del Fidel. Només ell podia ser reelegit, els demés no. Tu no li dones importància, però jo, al igual que la majoria dels veneçolans, penso que sí que la té.

Per cert, que penses de les mobilitzacions de la majoria del estudiants? M’ha comentat la meva companya de feina que varen quedar tots per anar a votar a les 14:00 h i va ser tot un èxit. M’estranya que pensis que aquests estudiants estaven equivocats...

Jesús Hernández ha dit...

Hola Javi, que sàpigues que estic disfrutant amb aquest debat, Aixa que segueixo posant arguments sobre la taula:

Malgrat que la teoria política defineix que és el socialisme i que és la socialdemocràcia, sovint s’utilitza indistintament ambdós termes. Prèviament a que s’acunyés el terme comunisme s’utilitzava el terme socialista per referir-se al mateix, ja que no existia la socialdemocràcia. No entrarem en profunditat en aquesta qüestió teòrica però per situar-nos: “socialdemocràcia” és un concepte polític ideat per Bernstein a Alemanya a finals del XIX principis del XX com a evolucionisme del marxisme, però com a doctrina allunyada del comunisme. El “comunisme” és el nom que Marx, a mitjans del XIX, utilitza per referir-se al socialisme polític. I “socialisme” és un corrent de pensament filosòfic nascut a finals del XVIII desprès de la revolució francesa. És a dir que el teu socialisme en realitat és socialdemocràcia i el socialisme de Chávez és comunisme. Amb la qual cosa la definició dels conceptes quedarà més aclaridora.

Crec que el que el Roger diu quan parla del teu “alineament” amb Jiménez Losantos, no és comparable amb l’aliniament que poguès tenir la Cope amb ICV per la CE o amb ERC per l’estatut. En aquest cas hi ha coincidencia d’argumentació entre el que dius tu i el que diu Losantos o el Grup Godó. En els altres casos la coincidència era circumstancial i casual amb arguments diferents o antagònics.

La teva darrera frase deixa entreveure que jo crec que els veneçolans s’han equivocat. I no ho crec, perquè els pobles són sobirans i poden votar el que vulguin sempre que es garanteixin la decisió lliure i voluntària col•lectiva. El que jo qüestiono és si és just l’alineament manipulador que s’ha fet des dels mitjans Espanyols. I també em posiciono, donant la meva opinió personal: Jo hagués votat si.

El tema de la reelecció indefinida: Si creus que una reelecció indefinida té l’únic interès en perpetuar Chávez, li podem demanar a Zapatero una reforma de la Constitució per imposar a Espanya unes reeleccions de dos mandats. El que vull dir és que s’ha fet una manipulació brutal en aquest sentit, ja que s’ha dit que reelecció indefinida és no ser mai més votat, quan el que vol dir és presentar-se a vàries eleccions. No discuteixo que hi hagi voluntat de Chávez de perpetuar-se. En això tens raó. Un dels grans reptes polítics del PSUV és aconseguir generar un projecte socialista que no graviti al voltant de Chávez. Però la prova de que la reelecció indefinida no és cap “cop d’estat” es precisament que Chávez va perdre els comicis constituents d’ahir. També podria haver perdut qualsevol reelecció. Els que no van anar per la via de la elecció ni de la reelecció són els colpistes de 2002, recolzats per EUA.

En quant al que expliques de la teva companya de feina. És molt trist que es donin situacions com la persecució per motius ideològics. Sense cap mena de dubte són fets reprovables. Però jo en cap cas he dit que la revolució bolivariana a Veneçuela sigui perfecte ni impecable. El que dic és que la democràcia no ha de ser la finalitat darrera d’un estat que té els greus dèficits de benestar que te Veneçuela. I més quan la oposició també és antidemocràtica. La finalitat darrera ha de ser la redistribució i l’avanç social.

En quant a les “estadístiques” que tu dius, no són estadístiques, són indicadors de desenvolupament humà. I evidentment que a Veneçuela hi ha pobresa, bàsicament perquè és el 88è estat de món en PIB per càpita. Però gràcies a la redistribució hi ha menys pobresa, més sanitat i millor educació. Temps al temps, però veurem la evolució dels macroindicadors de benestar quan Veneçuela caigui en mans del capitalisme i l’imperialisme empresarial. De fet hi ha una comparació molt simple: la comporació d’indicadors amb Colòmbia, que si garanteix el lluire mercat que tu tant reclames. Veuràs que malgrat tenir un PIB per càpita bastant superior té una situació social igual o pitjor que Veneçuela i a més amb una tendència clarament a la baixa pels drets socials.
Et torno a replantejar la pregunta: que prefereixes Colòmbia o Veneçuela?

Sergio ha dit...

El tema de Venezuela es bastante complejo, aunque en general mi opinión se ve bastante reflejada en esta entrada del blog y en los comentarios de Jesús.

Yo quería hacer algunos apuntes sin entrar en materia porque creo que ya se ha dicho todo.

Resaltar la basura informativa que hemos recibido de todo el mandato de Chávez, del "silencioso" golpe de 2002, de la revolución bolivariana y especialmente de la figura de Chávez desde el asunto de la cumbre Iberoamericana. Es imposible formarse una idea de lo que ocurre en Venezuela desde aquí, excepto por algunos reportajes que se salvan de la quema.

Todos los grupos de presión han practicado una maniobra de acoso y derribo contra el régimen chavista. Acusándolo de antidemocrático (¡ah! democracia... un día hablaremos de ello...), de golpista, de dictador,... Yo a Hugo Chávez Frías lo acusaría de ególatra, que es lo que le está perdiendo. Pero los datos son los datos. La redistribución de la riqueza es constatable, la maravillosa labor de las Misiones da sus frutos, alfabetización, el proyecto de socialismo del siglo XXI… Por no hablar de cómo han tergiversado la reforma de la constitución.

"Menudo dictador hay en Venezuela, ¡que antidemocrático!" Consigna repetida a derecha y supuesta izquierda del espectro mediático. Pues sí, menudo dictador. Dentro del paraíso de los dictadores, Hitler, Mussolini o Franco le harán bulling a Chávez cuando muera…

¿Pero que dictador se dejaría ganar un referéndum? ¿Dónde estaba el pucherazo? ¿Qué dictador felicitaría a su oposición? Mi opinión es que Chávez ha salido reforzadísimo de esta derrota electoral, y que las reformas que contenía la reforma de la constitución acabarán por llevarse a cabo. Se cierra el debate. Venezuela tiene una democracia. Venezuela tiene un presidente escogido democráticamente, y como tal tiene la legitimidad del pueblo soberano de Venezuela que le votó.

¿Y de ahora en adelante qué?
Yo espero que Chávez deje de ser tan incendiario y en vez de estar en Colombia, en España, en los EEUU o en Brasil, se centre en la República Bolivariana de Venezuela y dentro de unos años podamos ver como ha evolucionado el país.

Me dejo muchísimas cosas. De reflexiones que he hecho estos días de máxima actualidad sobre este asunto, pero como no me lo apunto se me olvidan... De todas maneras empiezo a estar harto de las manipulaciones informativas sucesivas que solo responden a los intereses de los grandes grupos de presión e intereses empresariales coaligados que difunden una imagen totalmente distorsionada de la realidad, o, como mínimo, no contrastada, para satisfacer sus objetivos y mantener la confusión, la mentira y la demagogia en la opinión pública.

Capitalista = Amigo.

Putin gana unas elecciones de forma dudosa en Rúsia: "No pasa nada. Putin, amigo. Pasa pasa. Tómate un vodka conmigo y hablemos de negocios."

Joder me empiezo a ir por las ramas y el mensaje se empobrece mucho. Más de lo que ya lo es xD.

Por cierto, yo también me apunto a la moda de los blogs:
http://sergiochache.blogspot.com

Carles Escolà Sánchez ha dit...

Hola ;-) Finalment jo també m'he decidit a participar de la "blogsphera" cerdanyolenca. Us convido a visitar el meu blog. He afegit un post al respecte del referèndum a Veneçuela.

Salut!!

Jesús Hernández ha dit...

Comparteixo el comentari del Chache i el post del Carles al seu nou blog.

Carles com pots veure ja et tinc lynkat, ara a aveure si tu també et passes per aquí i podem tenir debats tant interessants com aquest que estem tenint.

Javi Montes ha dit...

Continuem…

Jo no hagués pogut definir millor la paraula socialisme, estem totalment d’acord.

El tema de la reelecció a la qual jo li dona molta importància, en canvi, tu cap ni una. Si ZP intentés canviar la constitució perquè ell i només ell pogués estar al poder, a mi no em semblaria bé, jo t’ho dic ara. A tots o cap. A més, amb aquest canvi que proposava Chávez aconseguia més poders que ara no em venen al cap, sincerament, però que no eren garants precisament de democràcia. És igual que el tema de tancar una televisió simplement perquè no era propera a la seva ideologia, aquests són tics antidemocràtics i poc liberals que no li han fet cap bé a Veneçuela, ni a Chávez tampoc, clar.

Colombia o Veneçuela? Un és un Estat governat per la dreta i l’altre per l’extrema esquerra, no escolliria cap dels dos com a model idoni segons la meva manera de com crec que s’ha d’organitzar econòmicament un país. Si m’haguessis dit Xile o Brasil ho tindria més fàcil.

Un altre tema que em fa molta gràcia, és com defenseu la manipulació i tal i tal... jo no crec que existeixi manipulació, si algú manipula moltes vegades és precisament Chávez, tancant televisions, com he comentat abans, o fent declaracions populistes i demagògiques. El que arriba aquí em sembla encara poca cosa del que realment passa segons m’expliquen persones que han estat allà alguna vegada i inclòs persones que viuen allà.

Jesús Hernández ha dit...

Javi, repeteixo per enèsima vegada que la reelecció indefinida està instaurada en molts països democràtics, entre ells Espanya.

Està bé que treguis el cas del tancament d’una cadena privada. Aquella cadena va recolzar el cop d’estat al 2002 i s’ha tancat al 2007. T’imagines que a Tejero i Milans del Bosch els haguessin deixat en llibertat fins al 1986?

De totes maneres, veig que el problema de fons és que jo et parlo d’avenços socials i tu em parles de democràcia. A contexts polítics com el d’alguns estats de l’Amèrica Llatina, jo sempre anteposaré els drets dels pobles, la sobirania nacional i els avenços socials a la democràcia. És així de dur, perquè les condicions polítiques que es donen fan que falsos sistemes democràtics amaguin únicament interessos capitalistes. Entre aquests grups d’estats evidentment no inclouria Xile, Brasil, Argentina o l’Uruguai, ja que el grau de maduresa i el pes d’aquests estats a les relacions internacionals (la “bomba atòmica social” de la que parla Lula da Silva) els fa tenir més grau de protecció a les ingerències externes. I per suposat a contexts polítics com Europa o els estats Occidentals, la democràcia és, a parer meu, irrenunciable.

Tot això ho dic per explicar-te perquè jo no insisteixo en les qüestions democràtiques. Ara bé, no acabo de entendre perquè tu no entres en les qüestions socials.

En quant a la manipulació...Com dic en el post segons un informe de The Economist (poc sospitós de ser d’esquerres) hi ha 110 dictadures al món. D’aquests 110 només parlem de Cuba. Recordo fa uns 5 o 6 anys quan fins i tot van fer una campanya publicitària que et passaven al cine abans de veure les pel•lícules. I una macro manifestació amb Zapatero i Aznar juntets bramant contra Fidel. De les altres 109 dictadures, totes elles més sagnants, assassines i amb pitjors condicions socials, res de res. Això és MANIPULCIÓ, en majúscules.

Respecte a Veneçuela, el mateix i t’explicaré un exemple molt clar. Tots els mitjans tenien la intenció de dibuixar a Chávez com a antidemòcrata. I per això deien: “La Constitución que permitirá la reelección indefinida de Chávez”. Una de les coses que s’ensenyen a les facultats de periodisme és que per explicar qüestions tècniques es bo posar exemples que la gent senti properes i els entengui. Perquè cap telenotícies va fer aquest exercici de primer de carrera de periodisme i va dir “reelecció i indefinida com la que tenim a Espanya”???Perquè no ho van fer???

Roger Morales i Puig ha dit...

Hi ha molta diferencia entre tancar una TV i no renovar una llicencia d'una TV.

I aixo, Javi, es el que ha passat.

La manipulacio mediaticopolitica ha fet creure a tothom que el que s'ha fet es tancar la TV.

Hem de tenir mes capacitat critica i mes voluntat de contrastar la informacio. I aixo ho dic tant pels pro com pels anti Chavez. Si no ho fem ens quedem amb la buidor de les consignes buides i interessades.

Sergio ha dit...

Es que en las últimas semanas a algunos periodistas se les tendría que haber caído la cara de vergüenza...

Carles Escolà Sánchez ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Carles Escolà Sánchez ha dit...

Bé, aquí s'han dit moltes coses, i crec que la majoria han quedat força ben aclarides. Jo només vull fer alguns comentaris.

1. La qüestió del "Socialisme", en la qual discrepo amb alguna cosa que s'ha dit. He trobat aquesta definició que em sembla molt encertada.
Socialisme: El Socialisme és una doctrina política lligada a la classe social del Proletariat, oposada al capitalisme i a la classe social de la Burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball.
[Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Socialisme]


Ara bé, la diferència entre la socialdemocràcia (http://ca.wikipedia.org/wiki/Socialdemocr%C3%A0cia) i el comunisme (http://ca.wikipedia.org/wiki/Comunisme), ambdues branques sorgides del tronc socialista (una altra seria l'anarquisme, que no comentaré ara), radica en el camí per arribar al socialisme. En el primer cas es planteja com una evolució social lenta i gradual del sistema capitalista cap a una societat cada cop més igualitària, mantenint el socialisme com a horitzó (encara que llunyà). En el cas del comunisme es planteja una via revolucionària, un enderrocament violent (jo sempre dic que "violent "no és sinònim de "armat") de l'estat. A partir d'aquí s'obre un ventall impressionant de matitzacions i diferències entre les dues branques socialistes que tampoc tinc intenció d'enumerar i analitzar. El que si vull remarcar, és que socialisme i capitalisme són dos termes antagònics, dos sistemes de producció (i en consecuència, dos models socials) diferents. No és possible estar a favor del capitalisme i ser socialista. Estar a favor d'un capitalisme "humanitzat", com es deia, en tot cas és "social-liberal", però socialdemòcrata vol dir el que vol dir. Digue'm les coses pel seu nom.

2. Com el Jesús bé ha remarcat (en diversos comentaris, i no s'hi ha entrat) la reforma constitucional plantejava eliminar el límit de reeleccions. I punt (en aquest aspecte, clar, la reforma afectava més àmbits, lògicament). No es proposava que Chávez pugui ser el president per sempre (com s'ha dit a la premsa i s'ha repetit en algun comentari aquí). Exactament, tal com passa actualment a l'Estat espanyol: no existeix un límit de mandats per al president del govern. De la figura del cap d'estat millor no parlem, que aquesta si que és vitalicia de debó i tot i així no es posa en dubte la "vitalitat democràtica" de l'estat. Tot i així, aquí no he vist mai un referèndum revocatori al president, com si que s'ha fet en la "Veneçuela de Chávez" (http://www.cne.gov.ve/referendum_presidencial2004/).

3. Sobre el cop d'estat del 2002 a Veneçuela només poso sobre la taula el documental que es va emetre dins la jornada "Che avui" que tenia per títol "La Revolución no será transmitida". Crec que és innegable la participació activa dels mitjans de comunicació en el cop. Dir que no es creu que hi hagi manipulació informativa és sorprenent, "visto lo visto" i sobretot vist com s'ha explicat des d'aquí. Com a mostra, recomano visitar aquesta secció de Rebelion.org: http://www.rebelion.org/seccion.php?id=4

4. Crec que contraposar democràcia a avenços socials és equivocat. Es parli d'Amèrica Llatina, d'Europa o es parli d'on es parli. Són dos aspectes que han d'anar estretament interelacionats, doncs per garantir els avenços socials cal aprofundir en el model democràtic. I ja dic bé això d'aprofundir, perquè en realitat es tracta exactament d'això: crear un model deomocràtic participatiu, actiu i protagònic per part del poble. El que no és acceptable és que l'únic model democràtic en "llibertat" possible sigui la democràcia burgesa, estrictament representativa, relegant el poble al paper de simple espectador entre períodes electorals (que poden ser 4, 5, 6 o més anys), sense cap possibilitat de revocació de càrrecs electes. À més, el model burgès, que declara la "suprema llibertat" del comerç, va desplaçant cada cop més el centre de poder cap a sectors estrictament econòmics, on el control democràtic "brilla por su ausencia". Per aclarir-nos: deixar les qüestions colectives en mans de consells d'administració de grans empreses, democràcia; iniciar un procés de cessió de poder cap a les bases de la societat (consells comunals, cooperatives, associacions de veins...), dictadura. Monopolitzar la idea de democràcia sembla poc democràtic, no creieu?

5. Per acabar, com he vist que es feia algun comentari sobre Fidel Castro, i enllaçant amb el comentari sobre la manipulació informativa, us recomano un parell de documentals sobre el propi Fidel i la Revolució cubana: "Comandante" i "Looking for Fidel". En ells, Oliver Stone (a qui se'l pot acusar de qualsevol cosa excepte de comunista) fa una llarga entrevista a Fidel on es van tractant diferents temes. Simplement es mostra la "versió cubana"; es pot dir que és la de la revolució, la del propi Castro... el que es vulgui, però al cap i a la fi és "l'altra" versió, la que mai ens donen els grans mitjans de comunicació d'aquí. Sense dubte, és força útil per fer-se una síntesi més acurada sobre quina és la realitat.

Ivan ha dit...

Bueno yo tambien me acabo de unir al prolífico mundo de los blogs y en cuanto a este debate sólo añadiria unas pocas palabras:

Yo distingo entre capitalistas y anticapitalistas. un socialista no puede ser, por definicion, capitalista ni mucho menos antimarxista. Partiendo de esta base me cuesta mucho entender este socialismo antimarxista que más bien es socialdemocracia desnatada ya que los paises socialdemocratas se asemejan más al capitalismo salvaje que al comunismo... en mi humilde opinión tendriamos que volvernos a plantear algunos términos, no solo el de socialismo sino también otros como el de libertad, justicia y democracia...

Jesús Hernández ha dit...

Gràcies a tots per particiapar del debat. Crec que el nivell ha estat elevat i que ahn sortit idees diferents de les que aquests dies es poden llegir a altres medis d’informació. No m’esperava que la qüestió donaria per tant la veritat…

Dels darrers comentaris, comparteixo bona part del que ha dit l’Ivan i el que ha dit el Carles. Només m’agradaria especificar el punt 4 de l’explicatiu i aclaridor missatge del Carles. I el punt es sobre la democràcia a Europa. Crec que al món occidental es donen les circumstancies objectives a que els avenços socials es produeixin amb la democràcia actual. Més encara, s’hauria de fer un estudi, que o no existeix o el desconec, però segurament la variable “avenç social” i la variable “salut de la democràcia” van de la mà a la majoria d’estats de l’OCDE. Amb la qual cosa a Europa no crec que s’hagi d’anteposar avenç social a democràcia, ja que el camí per l’avenç social i la redistribució passa ineludiblement per la democràcia. A la Amèrica Llatina, com he dit en molts dels meus darrers comentaris crec que això desgraciadament no succeeix.

Gràcies Javi, Roger, Ivan, Chache i Carles per participar a aquest debat!