diumenge, 7 d’octubre de 2007

Reflexions sobre les polítiques d'habitatge

Aquest és el comunicat que el col·lectiu V de Vivienda ha fet públic respecte el Pacte Nacional per l'Habitatge 2007-2016. El col·leciu personalment m'és més aviat simpàtic i entenc que el que reclamen és just i necessari. Dit això, en el seu comunicat van patinar. Van patinar perquè no s'han llegit el text del pacte, només han vist les desafortunades fotos entre el Conseller Baltasar (ICV) i l'Enric Reina (president de l'Associació de Promotors i Constructors de Catalunya i ex-president del Barça). En aquella reunió no es va tancar el pacte, perquè al pacte hi participen altres actors socials com els sindicats UGT i CCOO o el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), entre altres.

Al manifest que us deia es titlla al pacte de màrqueting pre-electoral, les eleccions autonòmiques són al 2010, a falta de 3 anys per les eleccions és una aformació soprenent (i equivocada).

Es parla de seguir assistint a la màfia immobiliària, quan s'incrementaran més que mai les mesures de control i s'unificaran criteris per a l'adjudicació dels pisos.

Es critica falsament en el manifest que no es faci res per a incrementar el nombre de pisos de lloguer. El punt 23 de l'acció 1.5 del pacte diu literalment “23. Els ajuntaments, amb el suport financer de la Generalitat, es comprometen a augmentar els sòls per a habitatge dotacional, on es combini la producció d’equipaments i la d’habitatge en règim de lloguer”, en el punt 28 diu “28. La Generalitat propiciarà la signatura de convenis amb altres administracions i empreses públiques no municipals, per a la posada en el mercat del lloguer protegit, de sòls i habitatges en desús. En aquests sòls es podran construir habitatges amb protecció oficial en dret de superfície, sense que el titular perdi la propietat.”A més s'estableix un aval públic “73. La Generalitat aprova un sistema d’aval universal al lloguer per a tots el contractes que es signin a Catalunya que no exigeixin al llogater cap garantia addicional a la fiança obligatòria.”

Un dels punts del manifest de V de Vivienda diu que no es fa res per controlar els pisos buits. Això no és cert. De fet aquest punt, el de poder obligar als propietaris que tinguin dos anys en desús un pis a llogar-lo ha estat el gran cavall de batalla del conseller Baltasar, perquè ha trobat l'oposició de CiU (que finalment no signarà el pacte “perquè força els propietaris a llogar les cases que estiguin desocupades durant més de dos anys”) i PSC (que s'ha encarregat de descafeinar molts punts). D'una banda 28. La Generalitat propiciarà la signatura de convenis amb altres administracions i empreses públiques no municipals, per a la posada en el mercat del lloguer protegit, de sòls i habitatges en desús. En aquests sòls es podran construir habitatges amb protecció oficial en dret de superfície,sense que el titular perdi la propietat. En el punt 67 es diu: “67. La Generalitat es compromet a augmentar els nombre d’ajuts a l’activació dels habitatges desocupats amb destí a lloguer social”. I al punt 70 es diu “70. La Generalitat i els municipis es comprometen a facilitar la rehabilitació d’habitatges buits, ajudant els seus propietaris en la realització de les obres, per tal que els posin en lloguer a un preu assequible.”

Crec que V de vivienda s'equivoca per desconeixement i radicalitat. Comparteixo el seu sentir i els objectius, però no les formes. Com que està de moda estar en contra dels polítics i tot el que fan segur que està malament, ells no necessiten ni llegir un text ni informar-se'n per saver que és dolent i insuficient.

Per acabar, vull dir que és cert que aquest no és el millor pacte possible. No és el pacte que ICV-EUiA haguessin fet si poguessin haver decidit el 100% del contingut. Tampoc és la panacea als problemes d'habitatge. Haver de posar d'acord a agents socials tant dispars i amb interessos tant oposats com sindicat o constructors no és fàcil. Ara bé suposa un marge a l'intervencionisme i una redistribució del mercat que afavorirà als qui més ho necessiten (joves, discapacitats, gent gran, famílies en risc d'exclusió), que sense cap dubte és positiva.