diumenge, 28 d’octubre de 2007

"Mil Cretins"

Segurament, Quim Monzó és el meu escriptor preferit. Tampoc n'hi ha tants que facin relat curt, gènere del que sóc un apassionat. Dijous per la tarda vaig anar a la llibreria l'Aranya del carrer Santa Anna i em vaig comprar el seu darrer llibre “Mil cretins”. Encara els tenien embalats a les caixes del repartiment, no havien tingut temps ni de posar-los als prestatges. Avui me l'he acabat de llegir. L'he pogut llegir tant ràpid bàsicament per dos motius, primer perquè és molt curtet i àgil, és un quadern de 175 pàgines. I en segon lloc, l'he pogut llegir ràpid gràcies al PSOE. Sí, al PSOE, concretament gràcies a la meva estimada ministra incompetent Magdalena Álvarez, perquè dijous, divendres i dissabte he agafat rodalies i els tres dies amb el seu retard de 20-30 minuts pertinent.


“Mil cretins” no és el millor llibre de Monzó. M'agraden molt més els seus “Guadalajara” i “Illa de Maïans”. Però és un bon llibre. És com una muntanya russa, a trams llegia el Monzó lúcid, surrealista i brillant i a trams llegia un excès en descripcions que no portaven en lloc i una prosa lineal que podia durar dos o tres pàgines i que era com si fos necessària per apropar-te al següent sotrac, com una eina vehicular per portar-te a la sorpresa. En conjunt, els relats són descarats, molts amb descripcions d'escenes sexual explícites (com gairebé sempre en Monzó), molts crus, d'altres amb sang i fetge, sovint alguns cruels i molts amb algunes escenes innovadores i personatges transgressors que fins ara mai havia vist (descriu a un ancià transvestit amb la mateixa quotidianitat que descriu un estol de cotorres: brutal). És potser el llibre amb els personatges menys sofisticats i més enfonsats en la misèria i adolorits de tots els que he llegit de Monzó. Bé jo personalment recomano aquest llibre a tothom que li agradin els relats.


Fa uns dies, vaig pensar si tenia l'obligació o no a dedicar un post sobre el seu discurs de la fira del llibre de Frankfurt, ja que a més de que sóc devot de l'obra de Monzó, em va semblar un discurs brillant. Finalment no ho vaig fer i ara passades les setmanes tampoc tindria massa sentit que ho fes. Només us explicaré una anècdota sobre Frankfurt, que vaig sentir a RAC-1 (emisora que NO heu d'escoltar) . Monzó va dir que estava content que el president de la Generalitat no fos Pujol actualment, perquè si Pujol hagués anat també a Frankfurt els alemanys s'haguessin trobat un escriptor ple de tics fent el discurs inaugural i desprès haguessin vist que el president del país també estava ple de tics, amb la qual cosa es podrien haver pensat que a Catalunya tothom te molts tics, estigmatitzant, per tant, tot el poble català. Anécdota 100% monzoniana.


Bé, doncs fins aquí el meu primer post sobre literatura....

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Què en pensen els JEV de tot el que està passant als mitjans de comunicació municipals?. La ràdio en estat catatònic, bandejada pel govern municipal, el Riu Sec que sembla el "Lecturas" [per allò de les fotos: molta imatge i poca informació], amenaces de tancament del cerdanyola.info per reconvertir-lo en només un òrgan del govern ...
He deixat post similars als comentaris del ple dels blocs de l'Octavi Moreno i la Carme Carmona, així com al bloc de l'Enric del Amo. Fora bo que les JEV o tu (o ambdós) us pronunciéssiu sobre els mitjans municipals, com haurien de ser, com voldríeu que fossin, si s'han de tancar o no, quin servei han de fer a la ciutat (si és que n'han de fer cap), etcètera.

Jesús Hernández ha dit...

Bon dia,
Primer de tot dir-te que gràcies pel teu missatge. M’agradaria que signessis d’alguna manera que no fos anònim per poder-me referir a tu d’alguna forma més personal.

Entrant en continguts, et puc expressar la meva opinió personal, que no difereix gaire de la de l’agrupació local de JEV respecte als temes que em preguntes. En primer lloc, la ràdio que tenim actualment no és la que Cerdanyola es mereix, ni per instal•lacions ni per contingut. Com en moltes altres coses, crec que una bona solució podria ser trobar lligams a amb la UAB i fer algun projecte més atractiu i innovador. De fet des de JEV sempre hem considerat la UAB com un dels grans actius de la ciutat desaprofitat fins a fa pocs anys. En aquesta línia, tenint en compte el nivell i els mitjans de la facultat de periodisme es podria fer algun projecte ambiciós.

En segon lloc en quant al que dius del Riu Sec, és cert que els continguts poden semblar desfasats quan arriben a casa, però és important que els ciutadans de la ciutat rebin informacions del que fa el seu ajuntament i el que passa a la ciutat. És una eina per crear identitat de ciutat. Cal destacar que una bona part de la ciutadania no està tant informada com els que seguim el dia a dia i ells són precisament l’objectiu (“target” que en diuen els publicistes) de la publicació Riu Sec, ja que el reben a la bústia de casa seva i no han de fer ni l’esforç de cercar la informació. Sobre qüestions de la creació de la identitat col•lectiva de ciutadania cerdanyolenca en podem parlar més extensament, si vols, en algun altre espai que no sigui un blog.

En tercer lloc, el tancament del cerdanyola.info és una qüestió que desconec. Tot i que d’entrada, no m’estranyaria que fos un rumor infonamentat més dels molts que circulen per la ciutat amb l’únic objectiu de desprestigiar l’equip de govern municipal. Actualment em sembla el millor mitjà de comunicació dels que disposem a la ciutat per la immediatesa de la publicació de la notícia. Personalment és el que més consulto per facilitat d’accés. De totes formes si tens més informació al respecte t’agrairia que la poguéssim compartir.

En tot cas, el posicionament de JEV en algunes de les qüestions que esmentes (com la ràdio) està especificat al programa electoral, que et puc facilitar si així ho desitges.

Gràcies i una salutació.