dilluns, 22 d’octubre de 2007

Jornada festiva de commemoració de l'assassinat del Che

No vull fer-vos una resum de com va anar la jornada. Crec que aquest post al blog col·lectiu de JEV és un bon resum. M'estimo més explicar-vos la meva opinió de l'acte.


La paradeta de JEV, va estar assortida de material de la nostra estimada Fundació Nous Horitzons (més que res perquè hi treballo), de material de les campanyes nacionals de JEV dels darrers mesos (stop homofòbia/transfòbia, l'amor no és l'hòstia, llibertats sexuals, canvi climàtic, ser jove no és cap delicte, entre d'altres) i de material del fons personal del meu amic i regidor de Rubí Carlos Águila, al qual vull agrair al igual que a la Carla, la seva parella el seu interès i ajut.


Desprès de montar la paradeta, em va tocar presentar els documentals “sin comerlo ni beberlo”, sort que ja els havia vist els dos!Tot i que més que presentar, només vaig avisar als assistents de que donava al play. Primer un sobre Veneçuela i desprès un biogràfic del Che.


Tot i que el que per a mi va ser el punt fort de la jornada estava per venir: El debat. L'anava a moderar jo, però el Carles Escolà em va dir que li feia il·lusió fer-ho i com no, vaig estar encantat en que el moderés ell, entre altres coses perquè segurament és el tio que més s'ha currat la jornada i a més perquè ho va fer de conya. M'entero de que el Jordi Mena ha tingut un cop amb el cotxe i que va coix, potser no ve... Però li fa tanta il·lusió participar que apareix a última hora. També a última hora apareix Carlos Urra (no recordo si es diu Luis o Carlos, crec que Carlos...) ex assessor del ministeri d'Economia d'Allende (Xile) i professor d'Economia a Alemanya.


Comença les intervencions el mateix Urra, ja que es decideix fer d'extrem dret de la taula (esquerra pels espectadors) cap al sentit contrari. Urra ens va deixar una ponència molt interessant del que va suposar el Che per Xile i Xile pel Che, ja que a parer seu va marcar-lo profundament el govern d'Allende (jo que he llegit al Che comparteixo aquesta influència i la considero també cabdal per entendre la formació ideològica guevariana). Segueix Maria Ortiz, que ens parla de Cuba, dels avenços en matèria social, de la distància de Cuba en sanitat i educació respecte a EUA i ens recomana l'obra del Centro de Estudios Che Guevara perquè descobrim el Che desde els seus escrits. Desprès de Maria Ortiz va intervenir Belén Rojas, Cònsol General de la república Bolivariana de Veneçuela. Va venir acompanyada de Marcela Kahn, la seva adjunta, que va tenir el gest de no participar en el debat donat que van veure la inflació de ponents. Rojas ens va parlar, com no, de Vaneçuela, de la democràcia que sí existeix a aquell país (sino no podria haver-hi oposició) i de la legitimitat del règim, a més de explicar-nos també avanços socials. El següent va ser Jordi Mir, jove investigador de l'UPF, membre del centre d'estudis marxistes, doctor en història que López Arnal em va definir carinyosament com a “historiador desafecto”. Va ser un contacte meu i la veritat és que estic encantat de que accedís a venir. Va donar un toc acadèmic. Ens va parlar sobre la variació de la percepció del Che al llarg de la història i ens va desgranar la editorial del país que destacava en un post anterior del meu blog (per cert editorial que no accepten ni els redactors dels diari) i ens situa en aquest nou estadi de relectura crítica del Che que ell no comparteix. Mir també,per enèsima vegada, va desmenitr les acusiacions que pretenen deixar buida ideològicament la figura del Che acusant-la de màrketing.


I desprès... desprès Jordi Mena i amb ell la polèmica que va encendre al públic i a alguns ponents. Us explico, vaig haver de marxar perquè estaven fent soroll fora i vaig haver de dir que paressin els assajos dels grups, per tant em vaig perdre quasi mitja intervenció. Cap problema, està transcrita al seu blog. Desprès de llegir-la he de dir el mateix que li vaig dir quan l'apropava a casa seva (perquè anava en crosses per l'accident de cotxe) junt amb el company Esaú de les JSC. No comparteixo gairebé res del que va dir. Ara també crec que algunes reaccions del públic van ser excessives: Bendita polèmica que va dotar d'interès al debat! Jo sóc Guevarista, defenso Cuba, i crec que Mena es va quedar en molta casuística i anécdota per fer un discurs amb alguns tòpic i presuncions (ningú no ha demostrat que a Cienfuegos el matessin els germans Castro, per exemple). Tot i això, em repeteixo, gràcies per la polèmica i la controversia. Torn de paraules i el que dèiem clatellots per Mena dels companys de la Brigada Vallesana Simón Bolívar, del PSUC viu i del PORE i recolzament de la gent del PSC. Ànims encesos i el públic vibrant i en tensió. Urra company de partit és duríssim amb ell, Ortiz també li apunta algunes de les imprecisions i li recorda avenços socials a Cuba: “35.000 asistentes sociales i no 35.000 prostitutas” en referencia al que Mena havia afirmat. Bé espero poder penjar-vos el debat en video, perquè de veritat que va ser molt interessant.


Desprès d'això, per la nit poc a destacar. Vull agrair als companys de Sta. Perpetua que vinguessin a la paradeta. I a la gent que va assistir al concert, que esperàvem que fossin més. Vaig estar servint copes fins les 2 (perdó, perdó, fins la 1 que és quan acabava l'acte segons el nostre estimat l'ajuntament) en un ambient de conya amb els companys d'alternativa jove, amb l'Esaú, el Miguel del Consell, l'Arnau, amb la gent que estava a la graella fent botifarres... i quan va acabar recollint fins quarts de quatre. Fem números, i de moment perdem diners. Però val la pena, i tant! Em disfrutat com enanos, repetiríem demà mateix.


Va pel record de Guevara i per la gent de Cerdanyola que va poder gaudir de l'acte.





Per cert a les fotos, el debat, passe de documentals, l'activitat per a nens i els companys d'Iniciativa de Sta. Perpètua de Mogoda.









3 comentaris:

Javi Montes ha dit...

Primer de tot crec que ens hem de felicitar tots per l'organització de l'acte, ja que va ser quasi perfecte en tots els sentits. Llàstima que el temps no ens va acompanyar del tot: per sort no va ploure, però feia un fred considerable. El més destacat i positiu és que diferents organitzacions polítiques juvenils d'esquerres es juntin per fer un acte així, crec que és un bon exemple de la qualitat del jovent de la nostre ciutat. A més, que jo sapigui, no va haver cap incident.

En quant el debat, jo només vaig poder assistir a les dues primeres intervencions, la de Luis Urra ( no és Carlos ;) ) i la de Maria Ortiz. Jo no sóc un defensor de Cuba, tot el contrari, però en qualsevol cas ara no toca defensar la llibertat i la democràcia. Em vaig perdre tot el demés, sobretot al gran Jordi Mena, el qual em va llegir el seu escrit abans mentre el varem anar a buscar a casa. Per tant, puc saber més o menys el que va dir, i puc dir que estic bastant d'acord amb els seus plantejaments. En qualsevol cas i com molt bé has comentat: beneida polèmica! què aburrit seria si tots pensesim igual! no?

Una abraçada Jesús!

Jesús Hernández ha dit...

Ei Javi,

Per la nit va haver un incident aillat, però es va solventar sense problemes.

Respecte al tema del Mena, jo no vaig poder assistir a tota la intervenció però el que vaig sentir no em va agradar massa i llegint al seu blog el seu discurs crec que comet errades de contextualització (a més d'alguna impresició com el movimento 26 de julio que ell diu 25 de julio).

Però reitero el que deia al post i el que li vaig dir amb ell, el seu atreviment té merit i el seu discurs és reflex d'una de les moltes sensibilitats (només cal llegir la editorial del país) que hi ha respecte a la revolució a l'Amèrica Llatina.

Anònim ha dit...

Primero de todos felicitaros por hacer un acto muy grande, muy bien organizado y muy interesante, sobretodo a los compañeros de Joves d'Esquerra Verda (Joves amb Iniciativa) i Alternativa Jove que fuisteis a los que os vi trabajar y no figurar! Felicidades, y muy triste la polémica que habrieron los socialistas buscando el enfrentamiento en un acto commemorativo!

Felicidades

Carlos de Rubí!