dijous, 4 d’octubre de 2007

Futbol i política...El Sankt Pauli

Com vaig dir en el post amb el que obria el blog, m’he proposat escriure sobre algunes curiositats del món del futbol, que si bé no són notícies de les que omplen portades, són les que a mi m’han despertat més curiositat.

Avui no us explicaré cap notícia, us explicaré el cas d’un club d’Alemanya. L’altre dia estava sopant al nostre estimat Bar Alaska de Cerdanyola, quan dos dels meus amics van comentar que pel pont d’octubre (aquell que es celebra per no sé que de “la Hispanidad”) anirien a Hamburg a visitar unes amigues. Hamburg...ciutat on juga el que és segurament l’equip més entranyable d’Europa: el Sankt Pauli, així doncs que em va venir al cap fer un post sobre l’equip alemany.

Molts l’han qualificat com “El club més boig del món”, als propis aficionats els hi agrada aquesta definició. Esportivament, el club juga a la Bundesliga 2, malgrat que ha jugat 7 anys a primera (per darrera vegada al 2002) i va arribar a la semifinal de la copa d’Alemanya al 2006 caient davant el tot poderòs Bayern de Munich. Aquesta temporada ha guanyat tres partits de 9 jugats, i ha perdut els tres darrers (contra els equips més forts de la lliga, tot s’ha de dir) i és 13 a la classificació. Cal dir també, que la situació esportiva del club és el menys important.

El Club és peculiar en tot, des de l’Estadi al President, des de les equipacions a l’afició. L’equip és del districte de Sankt Pauli (com el seu nom indica) més concretament està ubicat al barri de Reeperbahn, una mena de “barri vermell” proper al port que és el segon més gran d’Europa (darrera del de Rotterdam) amb un ambient proletari, llibertari i compromès.

El president és un senyor que es diu Corny Littman. Aquest personatge és homosexual reconegut (segurament l’únic de tot el món del futbol) i bastant famós a la ciutat per les seves campanyes en contra de la sida vestit de dona i realitzant espectaculars performances. Sempre s’ha mantingut ferm en la postura anticapitalista del club, que els va costar fins i tot baixar a tercera divisió per falta de fons, al no voler entrar en l’espiral de comerç i futbol. A més, les decisions les pren de forma assembleària.

L’Estadi és el Millerntor, cèntric i antic. Als partits es congreguen més de 15.000 persones. L’estètica punk és la predominant, malgrat que no solen donar-se episodis de violència (no més que a altres camps d’equips més “assenyadets”) i com a curiositat a destacar cal dir a la grada solen assistir més dones que homes.

Al 2006, el club va organitzar el FIFI Wild Cup, un campionat del mon alternatiu disputat al marge del Mundial de la FIFA d’Alemania, que va enfrontar als equips de Groenlandia, Zanzíbar, Gibraltar, Tíbet i la República Turca del Nort de Xipre, a més a més de l’organitzador, “vestit” per a l’ocasió de “República de Sankt Pauli”, tot i que competint amb el colors i l’escut del popular club. Una mostra més de les inquietuds socioculturals d’un club que va més enllà de l’esport.

La samarreta de l’equip és de color marró, en record dels “pitrates d’Elba”. Les equipacions són de l’empresa Nike (cosa molt criticada tant per aficionats com pels que estan en cotnra de la filosofia del club), però cal destacar que el president va obligar a Nike a signar un contracte que explicitava que tot el material esportiu que utilitzés el club havia d’estar fabricant amb total respecte dels drets del treballador i dels drets de l’infant. Tota la simbologia pirata és molt present al club.

El protagonisme social del club, ha portat fins i tot a que se’n hagin fet pel·lícules i curts. Un d’aquests es va poder veure al festival Filmets de Badalona, Der Geist von St. Pauli, dirigida per Michael Sommer, curt al que es barreja realitat i ficció, però sempre amb el club alemany com a fil conductor.


2 comentaris:

Roger ha dit...

No tenia ni idea que existis un club aixi.

Hauriem de muntar una expedicio cap alla!

Jesús Hernández ha dit...

Jo d'entrada ja els hi he demant als dos companys que se'n van a Hamburg que em comprin la samarreta...

Els videos al Youtube de l'afició del St. Pauli cantant el You'll never walk alone (que ja de per si és un himne maco) són espectaculars.