diumenge, 30 de setembre de 2007

Sobre l'accès a l'habitatge, a veure qui la diu més grossa

Les enquestes mostren que entra la població creix la preocupació sobre l'accés de l'habitatge, i sembla que aquest serà un dels temes on PP i PSOE batallaran al llarg de la campanya electoral. Personalment prefereixo això que no que es tirin els morts d'ETA pel cap. Però res més lluny de la realitat. En terreny d'habitatge això és una cursa per veure qui la diu més grossa. El PP va celebrar la seva “Conferencia de vivienda” i la gran proposta de Rajoy va ser que construiran un milió de pisos a menys de 160.000 €.


El problema dels xecs miraculosos de Zapatero, el va analitzar molt bé el meu company Andrés en un post del blog de JEV. Els problemes de la proposta de Rajoy, són altres igual o més preocupants. D'entrada aquest gran interès per la venda i menyspreu pel lloguer desperta sospites molt preocupants d'il·legalitats, sinó mireu el currículum de un dels assistents a la “Conferencia de vivienda”, Telmo Martín que va aprofitar promocions públiques a Sanxenxo quan era alcalde per lucrar-se mitjançant la seva empresa, amb uns ingressos d'uns 3 milions d'euros. A banda d'això, aquesta mesura mostra el desarrollisme més extrem, sense cap preocupació pel impacte que la construcció d'un milió de pisos pot tenir sobre el territori. També cal destacar que aquest tipus de mesures no permeten el seguiment de la situació personal del beneficiari. M'explico, a un individu li “toca” el pis amb 24 anys, perquè té un treball de pocs ingressos i unes condicions econòmiques limitades, que li permeten superar els criteris d'accès a la promoció. Ara bé, potser amb 30, aquesta mateixa persona ja ha acabat la carrera i té un càrrec amb uns ingressos econòmics molt per sobre dels criteris exigibles. Seguiria gaudint del pis una persona que es pot permetre adquirir el seu pis sense problemes al mercat privat. Tota una injustícia.


Així doncs, mesures molt vistoses però poc realistes. Cap d'elles afronta el problema de forma integral i transversal i a la pràctica són pegats de dubtosa eficàcia a un problema tant greu com l'emancipació dels joves.