dijous, 20 de setembre de 2007

Setembre és un mes per començar coses

S'han fet monòlegs i acudits de tot tipus. Sovint és l'ocurrència estàndard i supèrflua que serveix per quan no tens res interessant a dir. Però es veritat, al setembre qui més qui menys tothom comença alguna cosa: les col·leccions per fascicles, el cole/insti/uni, l'estrès post vacacional, la temporada de futbol, la decència a les cartelleres dels cinemes...

Aquest setembre jo he començat a una nova feina. Als propers mesos treballaré a la Fundació Nous Horitzons fins que torni de Buenos Aires la noia a la que substitueixo. A més, m'he proposat començar aquest blog. La veritat és que un dia avorrit d'agost vaig fer-me un per fer quatre proves, i no vaig arribar ni a fer-lo públic. Diverses persones (concretament tres) em van comentar que havien vist que el tenia i que a veure si deixava de demanar contrasenya. Doncs m'he decidit a fer-ho. Així doncs, hem sumo al carro de la gent que comença coses al setembre sense saber exactament perquè. Això sí, m'he autoimpossat un temps prudencial de prova. Si en 3 mesos això no rutlla, no tinc temps d'escriure o soc menys creatiu del que hem penso, el blog serà pertinentment clausurat.

Ah se m'oblidava, us explico una mica sobre que parlaré. Suposo que com tothom, música, esport, excursions, vivències personals i en el meu cas de política, ja que com sabeu milito a Joves d'Esquerra Verda i comparteixo plenament el projecte d'ICV-EUiA. A més d'això, jo sóc un ferm detractor de la gent que et diu "no mesclis futbol i política". Sempre han anat de la mà i no se exactament perquè tinc la necessitat de posar-vos uns seguit d'exemples de curiositats i anècdotes que he anat llegint respecte a això i que demostren que futbol i política tenen molt a veure.

Bé doncs com a primer post això és tot, espero que us agradi.

2 comentaris:

Roger ha dit...

Hòstia, i això del Cristiano Lucarelli?

Jesús Hernández ha dit...

Cristiano Lucarelli és un referent per diversos motius.

1. Gràcies a ell (bàsicament a ell que cada any fotia un munt de gols) el Livorno ha encadenat vàries temporades d'èxit a la seria A del calcio.

2. Malgrat que aquest any s'ha anat a Ucraïna ha rebutjat ofertes d'importants d'equips com el Milan o l'Inter, perquè volia ser fidel al club del seu cor. El motiu per continuar?Ell és marxista, igual que l'afició del Livorno.

3. Va dir públicament que Di Canio era un "coglione". Jo més aviat diria que Di Canio és un full de puta...

Bé, potser té aquell punt de italià engominat, però màxims respectes per Cristiano.