dilluns, 17 de març de 2014

L’informe del grup d’expert en matèria fiscal: Menys redistribució, menys ingressos, menys competències i menys protecció ambiental



L’informe del grup d’experts presentat pel govern contempla algunes propostes que de ser acceptades serien perjudicial per la majoria de persones treballadores. 

En primer lloc, la rebaixa de l’IRPF de tots els trams sembla ser la coartada per a rebaixar significativament el tram més alt. L'informe proposa reduir a quatre els trams de tributació, que actualment són set, reduint la progressivitat de l’impost i laminant el principi de qui pagui més qui més pot. El Comitè d'Experts recomana baixar en el tipus impositiu màxim de l'IRPF des del 52% actual fins al 50% per als contribuents que guanyen més de 300.000 euros. Alhora, continua amb la discriminació de rentes del treball i rentes del capital, amb un tipus únic del 21% molt més baix que els tipus del treball.

Segons els tècnics d’hisenda les persones “mileuristes” s’estalviarien 49 € a l’any amb la reforma de l’IRPF. Els beneficis per les rendes superiors a 300.000 euros poden ser milionaris (El tram de més de 120.000 € amb el 0,9% dels contribuents suposa el 14% de la recaptació de l’impost).

Quant a l'IVA, la pujada és clara, aprofundeix en la regressivitat del sistema i és extremadament insensible a les necessitats de la gent que pitjor ho està passant amb la crisi. Tot i que l'informe rebutja elevar el tipus general (21%) a la pràctica si el Govern segueix els consells dels experts s’experimentaria una fortíssima pujada de la cistella de la compra: es defensa que tots els béns i serveis que apliquen el 10% passin al 21%, excepte l'hostaleria, el transport públic i l'habitatge. Així, els aliments elaborats passarien d’un IVA del 10 % al 21%. No contempla cap baixada de l’IVA de serveis bàsics com llum, aigua, electricitat o transport públic.
 
És a dir, que tot el que les rendes mitjanes s’estalvien amb IRPF ho pagaran amb creus amb l’IVA. I pitjor encara, les rendes més baixes que no paguen IRPF, si que hauran de fer front a un important increment d’aquest impost directe.

A més de les rendes més altes, l’altra gran beneficiat són les empreses amb la rebaixa de tipus de l’Impost de Societats. En un primer moment es rebaixarà del 30% fins al 25% per a posteriorment reduir en el 20%. Es cert que s’avança en la supressió de deduccions, però també de forma molt matussera proposant eliminar les deduccions per inversions ambientals, inversions en I+D i reinversions.

És extremadament centralista i deslleial amb les competències fiscals de les CCAA i ajuntaments. Proposa la supressió de determinats impostos de caràcter patrimonial, beneficiant a les persones amb més propietats, així com la supressió de tots els cànons i tributs autonòmics. També fica les mans als impostos locals, proposant crear un nou IBI estatal.

El document dels experts proposa també canviar totalment l'actual sistema de cotitzacions a la Seguretat Social amb un reducció́ de 3 punts a les cotitzacions socials. La seva proposta pot suposar una pèrdua d’ingressos inassolible pel sistema públic de pensions i posar en risc un dels pilars de l’estat del benestar: això fa més insostenible el sistema que l’allargament de l’esperança de vida de la població. Alhora proposa incrementar els incentius als plans privats de pensions, optant per un model de pensions més injust i insolidari, així com menys eficient.

L’informe també proposa suprimir impostos amb finalitat estrictament mediambientals. Algun exemples que proposa eliminar són el tribut autonòmic sobre grans superfícies, que s'aplica a Catalunya i altres CCAA, així com el cànon eòlic i l'impost sobre l'aigua embassada, tots els tributs sobre emissions de diòxid de carboni, els cànons autonòmics d'abocaments els impostos sobre emissions atmosfèriques, diferents al diòxid de carboni.

dimarts, 11 de febrer de 2014

A tu també t’afecta la puta Reforma Laboral (balanç de 2 anys de merda)




Perdoneu el títol, perquè potser algú el pot considerar ofensiu. Quan dic algú em refereixo a les quasi 6 milions de persones aturades que poden creure que és ofensiu dir que els hi afecta la reforma laboral, quan no estan sotmesos a cap llei laboral.

Sigui com sigui, avui 11 de febrer fa dos anys que es publicava al BOE la reforma laboral pactada per PP i CiU. (Pactada literalment, amb fragments de la llei de puny i lletra de ponents de CiU). Una reforma que a afectat a tothom.

Algunes dades del que ha passat des aleshores:
-    Hi ha 1.049.300 persones aturades més.
-    Hi ha 673.900 persones treballant menys.

Almenys he pillat un contractillo a temps parcial.


És cert que pugen els contractes a temps parcial. A Catalunya, el 31 de desembre de 2011, havia 417.700 persones amb contracte parcial: ara 459.400, és a dir 41.700 persones més amb contracte a temps parcial. L’ocupació a jornada completa cau de 2.589.100 persones a 2.405.700 persones, és a dir 183.400.

Això estaria bé si fos perquè “es treballés menys per treballar tothom”. Això seria guai. Però no és així: s’han flexibilitzat les hores extres als contractes a temps parcial. A més, el PP amb col·laboració de CiU s’ha negat a incloure l’horari als contractes a temps parcial. Tenim llavors, una gran bossa de persones indefinides que han passat a un contracte més precari i pitjor remunerat. Treballant les mateixes hores. Mal negoci.

 

Jo he mantingut la feina.

 

Si ets tan egoista com per no preocupar-te per la destrucció d’ocupació del teu país i la precarietat, et preguntaria, fas hores extres? I si en fas... te les paguen? Més que res perquè les hores extres entre les persones que treballen han crescut un 11% des que va entrar en vigor la llei. Les no remunerades han crescut un 26%, les remunerades han baixat un 7%. Ara, el 60% de les hores extres no es paguen. Fa dos anys no arribava al 50%. O sigui que el PP vol que hi hagi menys gent treballant i que faci més hores.

La segona cosa que et preguntaria és directament pel sou. Més que res perquè els sous han baixat un 10% des de l’entrada en vigor de la reforma, segon reconeixen alguns dels que la van impulsar. Els beneficis empresarials han crescut en aquest període, molt poquet només un 0,2%... Que és bastant més que el -10% dels salaris.

 

Doncs jo ni hores extres, ni precarietat ni històries.

 

Això és el que deien els treballadors de la CMT abans de que els hi poguessin canviar el lloc de feina de BCN a Madrid, gratis i sense previ avís o negociació.

O els treballadors i treballadores de TV3 (per posar un exemple) abans de que els hi apliquessin la reforma laboral per deixar-los sense conveni. Si, sabeu el conveni? allò raro i feixuc que fan els sindicats i tal... Doncs gràcies a allò les condicions de les persones que tenim la sort de treballar són millors. Amb la reforma laboral i gràcies a... 

...a...

...quina emoció...
A UNA ESMENA DE CIU!!!
La vostra empresa us pot deixar sense conveni quan acabi la vigència de l’actual. Abans, mentre no es pactava un nou conveni es prorrogava l’anterior. Quina llibertat per negociar, eh! Si no pactes alguna cosa, et paguem el Salari Mínim Interprofessional.

Així que si treballes per més estable i molona que sigui la teva feina, també t’afecta la reforma laboral. I a pitjor, no cal dir-ho. I si treballes a una feina precària, més encara. I si no treballes, també.

diumenge, 15 de desembre de 2013

Una crítica, una cartografia i un pronòstic sobre la consulta del 9N2014

 (Fa temps que intento que les entrades siguin breus. Bé, de fet tan breus que fa temps que no publico. Sigui com sigui aquesta vegada no ho he aconseguit, això de ser breu. Al menys l'he dividit en tres parts... Alerta spoiler, la guai és la segona)

S’ha escrit molt, potser massa, sobre el període polític que s’obre arran de l’acord del passat dijous sobre la data, la pregunta i el procediment per fer la consulta sobre el futur polític de Catalunya.

Dit això no em vull quedar sense fer una crítica, una cartografia i un pronòstic. En definitiva, reflexions personals, fruit de converses i discussions amb molts companys i companyes que hem compartit aquests dies:

1. Una crítica a la pregunta

La pregunta, és millorable, si. Però és clara, binària, inclusiva i inclou el concepte estat independent. Com diu el Míguel, crec que hem quadrat el cercle que semblava impossible de quadrar.

S'ha de reconèixer que s'ha perdut l'oportunitat de ser més inclusiva encara, bàsicament introduint el concepte "federalisme". Segons el  darrer Baròmetre d'Opinió Política (BOP) del CEO (Novembre de 2013) un 21,3% de la societat Catalana que vol que Catalunya sigui un Estat dins d’una Espanya federal (Fa tres anys, era el 31% segona opció darrera de l’autonomisme amb un ample marge respecte els independentistes que just superaven el 20%).

Potser a data d'avui el federalisme ha desaparegut dels espais mediàtics alhora que és víctima de l'enfonsament general del PSC. I del menyspreu d’aquest partit i del PSOE al dret a decidir. Amb un PSC disposat a recolzar la consulta, difícilment ningú hagués pogut negar la inclusió de la paraula federalisme a la pregunta.

Sigui com sigui, amb PSC o sense, amb mitjans ridiculitzant un sentiment de pertinença o sense; el que no s’hauria de fer mai és retallar la democràcia. Negar-li a la gent la possibilitat de votar (per minoritària que fos) aquesta opció és una baixesa de mires democràtica alarmant per part dels que s’hi han oposat a la seva inclusió CiU i ERC.

Parlant amb un veterà federalista, tot i estar molt satisfet amb l’acord, es lamentava que amb l’actual pregunta els federalistes han de votar en negatiu, per exclusió o per omissió. I a més és un vot per “avançats”, perquè arribar a la conclusió que el "Sí/No" és federalisme requereix un esforç intel•lectual molt més elevat que si es redacta explícitament l'opció “Estat dins d’una Espanya federal” entre les respostes .

2.- Una cartografia del procés

El procés, a partir d’ara, es farà llarg, confús, tortuós, pesat i, de ben segur, desagradable.

La primera etapa serà a mitjans de gener quan el parlament debati i aprovi la proposició de llei per sol•licitar a Madrid fer el referèndum ja registrada per CiU, ERC, ICV i la CUP. El més provable és que la mateixa setmana els partits catalans favorables al dret a decidir amb representació al Congrés (això és ICV, CiU i ERC) registrin una Proposició de Llei en els mateixos termes que aprovi el Parlament, com a tècnica legislativa per a poder garantir el debat de la transferència i que el PP no endarrereixi o impedeixi el seu debat.

Cal assumir que PP, PSOE (I presumiblement PSC) i UPyD s'oposaran amb duresa a la transferència. És a dir, no hi haurà traspàs de la competència.

En paral•lel, Catalunya farà seu marc legal propi, una llei catalana de consultes. De fet, aquesta llei podria estar ja aprovada si no fos perquè ERC l’ha paralitzat, per motius d’estratègia política partidista que, sincerament, se’m escapen. En quant aquesta llei s’aprovi, PP i C'S la recorreran al Constitucional, que evidentment suspendrà l'aplicació. La gran incògnita és saber si ho farà abans o desprès de les eleccions al Parlament Europeu, per no interferir al procés electoral davant les evidents reaccions polítiques.

Sigui com sigui, sense marc legal propi (llei catalana) i sense transferència de la competència, no es por fer consulta legal (pactada o tolerada). Artur Mas, Duran i CiU en general han dit clarament que no es farà consulta il•legal (o pactada o tolerada).

En tot cas, si se segueix endavant amb la consulta hauran amenaces de caràcter penal per als convocants (com amb el Pla Ibarretxe). I ni partits polítics favorables a la consulta, ni la societat civil, quedaran de braços creuats. L’espiral pot tenir un destí imprevisible. I aquí cada un tindrà la seva estratègia, que pot anar des del victimisme al pactisme, passant per les crides a la desobediència.

3.- Un pronòstic, més aviat gris

Hem començat la casa per la teulada. El procés de referèndum a Escòcia es culminarà desprès de 7 any de treball polític i negociacions amb el Regne Unit, un estat administrativament molt més centralista que l’Espanyol, amb tarannà més democràtic, potser, però més centralista.

Aquí ens hem cregut que un procés és una gran festa, que es convoca amb moltes estelades i samarretes del barça amb les quatre barres. I no. Com deia Churchill (a més, en aquest cas, ho va dir, si, de veritat) un procés així es fa amb sang, suor i llàgrimes. Cal treballar, rebre òsties pertot arreu, discutir, avorrir-se amb detalls tècnics, pactar la desavinença... Un procés així només pot ser llarg, feixuc i extenuant. I aquest, fins ara, no ho està sent. I així ens anirà.

La consulta no es farà, o com a mínim no el 9 de novembre de 2014 ni en els termes pactats. Però independentment d'això queden moltes etapes, que a mi, personalment, em fan molta mandra. Ens plantarem a l’11 de setembre sabent que no hi haurà consulta i això farà que es convoqui una nova mani massiva i més radicalitzada. Més excloent, encara, pels que sense ser indepes, no volem l’Espanya actual.

CiU, en mal moment, necessita guanyar temps com sigui, allargar el seu govern que ni governa ni legisla fins al 2016. D’entrada, han rebut oxigen amb l’acord, però sobretot amb els pressupostos antisocials que els votarà ERC. I pot capitalitzar la confrontació política de Catalunya amb l’Estat, que intentaran personalitzar amb Mas màrtir per la causa. ERC està en una win-win situation. Si hi ha consulta, guanya. Si no hi ha consulta també. Caldrà veure si entren a govern o no, i quanta paciència tenen en deixar caure a Mas una vegada no hi hagi possibilitat de convocatòria legal. No sembla descabellat preveure una convocatòria d'eleccions bastant abans del 2016 (data a la que s’aferra Mas). Mentrestant, ni les retallades  ni la degradació econòmica social del país, estan a l'agenda del govern. I no passa res, sembla.

Sigui com sigui cada etapa, cada moment, suposarà setmanes de pactes, negociacions rumors i especulacions. Si el debat de l’Estatut de Catalunya i la posterior sentència del TC va acabar amb frustració, ni m’imagino com acabarà el procés que encetem ara. I ho dic trist, perquè ni vull que em neguin el dret a votar sobre el futur del meu país, ni vull un any més perdut políticament enmig de la crisi.

divendres, 8 de febrer de 2013

“El paro ha bajado” o Argumentarios Populares més falsos que la comptabilitat del seu partit

Cliqueu aquí per veure'l en gran
Que el PP, en essència, és un partit de merda al servei de les grans empreses, ple de lladres, de feixistes i que el més semblant a una possible definició ideològica és l’ultranacionalisme espanyol i el sectarisme catòlic, és una cosa que molts ja teníem clar abans dels papers de Bárcenas.

Però com deia Churchill “que els arbres no ens tapin el bosc”. Que el cas Bárcenas no tapi tota la indecència que és capaç de demostrar aquest partit en tots els àmbits de la seva acció política. Atenció a la segona part de l’argumentari que han publicat per justificar les pitjors xifres de l’atur que estem vivint tota una generació (la meva, per exemple).

Aquest argumentari es podria rebatre només amb una foto de la gent esperant a la porta de qualsevol supermercat de l’àrea metropolitana a les 20.30h per endur-se menjar de les escombraries. Però com que no tinc ni iPhone ni instagram, prefereixo escriure 4 ratlles en contra d’aquesta ignomínia que ells anomenen Argumentos Populares, mirant algunes de les falsedat que s’atreveixen a publicar:

1.- "El paro desestacionalizado bajó en diciembre": Vaja, això no coincideix amb EPA. I si agafem les dades d’atur registrat de tot el 2012 veiem com es van perdre 426.364 llocs de feina.

2.- "Se frena el ritmo de destrucción de empleo": Clar que cada vegada es destrueix menys ocupació, perquè cada vegada queda menys a destruir. Comparat amb 2011 qualsevol any serà "millor" però no vol dir que sigui bo. O sigui que si seguíssim fins a l’infinit amb 5 milions d’aturats el PP faria una festa. Amb confeti, molt confeti. 

3.- “La contratación indefinida crece”: Si comparem mes a mes (el que fan ells en la comparació d'atur) veiem que hi ha -106.964 contractes totals menys durant el mes de desembre de 2012 respecte el mateix mes del 2011. Si mirem des de principi d'any són -664.239 contractes. Sí, creixen els contractes indefinits una mica respecte desembre de 2011. Ara bé saldo anual de 2012 és d’indefinits és negatiu: -24.000. I a part de que no hagin generat indefinits, el problema és que han destruït més temporals que mai: -120.000 temporals només al desembre i -640.000 en el conjunt de 2012.

4.- "El paro juvenil bajó":  Amb dades d’atur registrat ha baixat només en 4.000 persones... sobre quasi 500.000!!! Mai l'atur juvenil havia estat tan alt i a més estem perdent població activa jove que és la única explicació del descens de l'atur (emigració forçada i estudiants “obligats”, gent que encadena carreres, postgraus i màsters davant de la impossibilitat d’una sortida laboral digna). S’ha de ser molt pocavergonya o viure en un univers  absolutament allunyat de la realitat per dir “el paro juvenil bajó” quan arriba al 57,6% i fins i tot les institucions neoliberals estan advertint que aquest és un problema per a la pròpia perpetuació del seu sistema.

divendres, 28 de desembre de 2012

A Catalunya es paguen més impostos que a Bulgària



Amb els increments de l’IRPF des de l’inici de la crisi econòmica, és un lloc comú que Catalunya és un dels llocs del món on més impostos es paguen. Tant des de sectors neoliberals com de sobiranistes, per motius sovint molt diferents i sovint coincidents, s’ha insistit que a Catalunya es paguen molts impostos. Ho va dir fa dos anys El Periódico, ho diu La Vanguardia i ho diu el Diari Ara amb aquest titular "Els catalans paguen un IRPF similar als suecs" (I quan diu catalans, no inclou a la família Carulla propietària del diari que prefereix tributar a Holanda, Costa Rica i Uruguai).

Vull escriure 4 línies per donar la meva opinió sobre si a Catalunya es paguen més impostos que a Suècia (Alerta spoiler: NO). Eurostat no recull dades de la pressió fiscal a Catalunya però un estudi de la Fundació Catdem va situar-lo en un 31,4% del PIB per l'any 2009 (agafo dades de l'Enemic perquè ningú em pugui dir sectari). Això són 7 punts sobre PIB per sota de la mitjana de la UE-27 que és un 38,4%. Amb les dades oficials més actuals, la pressió fiscal total de l'Estat Espanyol és de 32,9%, molt per sota del 39,6% mitjà de la UE i només superant a Portugal, Irlanda, Eslovàquia, Romania, Letònia, Lituània i Bulgària.

Taula de la pressió fiscal per estats de la UE (Font: Eurostat)

Però a Catalunya l'IRPF és més alt que a Suècia i Dinamarca, no?
Com pot ser que els experts del diaris diguin que Catalunya és el lloc on més impostos es paguen i que Eurostat digui que no. Fàcil. No és el mateix comparar tipus aplicable que els tipus mitjans efectius. Els tipus aplicables és el que diu la llei que has de pagar com a màxim cada escala de renda i sense tenir en compte les desgravacions. El tipus mitjà efectiu és el que pagues de debò, els calerons que al final ingresses a hisenda. Eurostat recull l'estadística del que paguem, mentre que els estimats opinadors del país miren només la literalitat d'un article d'una llei. I aquí ve el lio que tant interessa a alguns.

Si mirem la llei catalana i la llei estatal de l'IRPF i sumem el tram català i el tram estatal, els tipus aplicables són de 51%  per les rendes de treball de 120.000 €, per les de 175.000 € un 55%  i per les de 300.000 € un 56%. Vist així, a tothom ens fa molta pena el pobre treballador que només per guanyar 300.000 euros a l'any ha de pagar més de la meitat del seu sou a hisenda, no?

Però no ens precipitem, perquè a la pàgina 650 de l'informe anual de l'AET veiem que al 2010 (liquidacions del 2009) el tipus efectiu de l'IRPF és del 15,1%. I quin era el tipus efectiu (és a dir, quant pagaven)?

- Per la gent amb ingressos de 120.000 euros a l'any: 28,6% (-22,4% respecte tipus aplicable).

- Per algú que guanyi 175.000 euros a l'any: 29,9% (-25,1% respecte tipus aplicable).

- Les rendes de 300.000 a l'any: 30,3% (-25,7% respecte tipus aplicable).

Com canvia la cosa i que lluny que estem del 56% d'IRPF dels collons. O sigui que les rendes de 300.000 € paguen menys d'un terç en impostos (i a part el que defraudin, clar està). 

Els motius de les diferències els trobem per tota la llista d'exempcions, reduccions de quota, deduccions i bonificacions. I també per la discriminació de les rendes de treball (currar) respecte les rendes de l'estalvi (estalviar/especular) que paguen molt menys. Fiscalment, surt més barat viure de rendes, viure d'especular a la borsa, d'invertir, surt més barat viure de gestionar el patrimoni que has heretat. Ser ric surt més barat. Per això es paguen MOLTS menys impostos a Catalunya que a Suècia i Dinamarca.

Tota aquesta llista de beneficis fiscals, sempre bufa a favor dels qui més ingressos tenen, que s'amaguen darrera d'una xifra a un text legal (el 56% d'IRPF), per tapar-se les vergonyes d'una tributació similar a la de Polònia. Segons l'informe de KPMG, el mateix que cita la Vanguardia, el tipus efectiu per les rendes de 100.000 dòlars a l'any és del 32% (pàgina 8), per sota de Turquia, Bòsnia, la Índia, Grècia i lluny de la de Suècia, Alemanya, o Bèlgica... Perquè LV no dedica el titular a això? Perquè el titular és "Catalunya mantiene el tercer tipo de IRPF más alto del mundo" enlloc de "Si ganas 70.000 euros pagas lo mismo que en Mozambique"?

Sí, sí, però jo pago una pasta.

Tot i això, existeix la sensació que paguem sempre els mateixos. Crec que el problema real és de greuge comparatiu. Greuge comparatiu amb els rics (que alguns canalitzen cap al greuge comparatiu territorial per no haver de parlar de coses antigues i feixugues com l'existència de classes perquè Catalunya és un país de classes mitges i qui digui el contrari no vol fer pinya i només mira al passat). En fi. Com diu sempre (insisteixo, SEMPRE) el Vicenç Navarro, un treballador de, per exemple, la SEAT de Martorell ja paga el 70% dels impostos d'un treballador d'una planta de la Volvo a Suècia. El problema són els rics i super rics que aquí paguen només el 20% del que paguen allà. 

I sense entrar en el frau fiscal, l'autèntic forat negre de l'economia catalana. Aquest frau fiscal que segons els que més saben de tot això, els Tècnics d'Hisenda, el fan en un 72% les grans empreses.  I clar, apugen l'IVA a tothom per igual i se't queda cara de tonto, amb raó.

Crec que aquest és el repte. Per a aconseguir la igualtat de classe qui més té ha de pagar més i els impostos és la millor eina de la que disposem. Però es fa difícil promoure la necessitat d'un sistema tributari just mentre segueixi la impunitat dels defraudadors. I mentre hi hagi subterfugis totalment legals però injustos que permetin que qui més té menys pagui, com la discriminació a les rendes del treball. I per suposat és més difícil si a sobre tenen els sants collons de dir-nos que ells ja paguen els mateixos impostos que a Suècia.

divendres, 21 de desembre de 2012

Els cubates de la Báñez costen uns 4 milions d’euros



El passat 6 dedesembre, mentre a Brussel·les es debatia el repartiment d'ajuts del Fons d’Adaptació a la Globalització, la ministra Fátima Báñez estava fotent-se uns cubates i uns canapès al cementiri d’elefants  al Senat.  Aquests fons europeus són, segons la descripció del Consell, ajuts destinats a la formació i la cerca de feina per als treballadors i treballadores que han perdut els seus llocs de treball com a conseqüència de canvis en els patrons del comerç mundial (ALERTA EUFEMISME: deslocalitzacions) o per la  crisi financera i econòmica mundial.

Mentre Báñez es fotia gintònics i còctels, 22 estats de la UE (tots menys les superpotències de Letònia, Hongria, Romania i Eslovènia, a més d’Espanya) tenien a ministres reunits per decidir quins projectes es quedaven amb la pasta del Fons d’Adaptació a la Globalització: 25.3 milions d’euros. El repartiment va ser:

  • 11,9 milions per França.
  • 4,3 milions d’euros per Suècia.
  • 4,2 milions d’euros pels Països Baixos.
  • 2,6 milions d’euros per Irlanda.
  • 2 milions per l’Estat Espanyol, per atendre a les persones afectades per la pèrdua de llocs de feina al sector de la construcció naval.
Una de cada quatre persones aturades de la UE és de l’Estat Espanyol. I ens toca un 7,9% d’un fons per ajudar a l’empleabilitat de les persones aturades? Rasquem menys pasta que països que no tenen un problema d’atur com Suècia. Suècia, va enviar a QUATRE ministres  a la reunió. QUATRE. I han recollit els fruïts, és clar: 4,3 milions d'euros.

Si un de cada 4 aturats de la UE és ciutadà de l’Estat Espanyol semblaria raonable haver intentat que al voltant de 6 milions d’euros del repartiment del fons anés per a les persones aturades espanyoles, és a dir 4 milions més del que hem rascat. Per haver-ho intentant calia que a la reunió estigués la ministra. Però ella estava celebrant la seva Consitució, la que van violar amb el PSOE fa dos estius. Millor una festeta de caviar i xampany que anar al fred de Brussel·les a parlar de diners pels aturats. Un més a la llista dels diversos i variats motius que justifiquen la dimissió/destitució de la pitjor ministra del govern.

dimecres, 19 de desembre de 2012

L'Impost de dipòsits bancaris, o com crear dues vegades un impost per no crear-lo




Un bon impost.

Avui s'ha publicat al DOGC el Decret de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit. És un bon impost, perquè el paguen els bancs, que a més de ser qui ha causat la crisi i qui sustenta el capitalisme opressor, són les empreses que paguen un tipus més baix d'Impost de Societats (menys, per exemple, que qualsevol comerç de barri), pel complex entramat de deduccions, exempcions i reduccions de quota. El curiós del cas és que CiU va votar 3 vegades contra la creació d'aquest impost: va votar en contra en la tramitació de la llei de mesures de l'any 2011 i 2012 i a una moció presentada el maig passat. 

Perquè s'aprova ara? Perquè Montoro va eliminar l'impost amb una fórmula tant antidemocràtica com fraudulenta, creant un impost a tipus 0 amb una esmena al geriàtric al Senat. El govern del PP crea l'impost perquè no es pugui crear l'impost. Fresh Banking. 

Amb la jugada d'avançar-se i crear l'impost avui, Mas guanya segur, tot i que poden passar diverses coses. El seu perfect combo és el següent: que l'Estat compensi l'impost tal com diu la LOFCA, però que no el pugui aplicar per la llei estatal, o sigui que els bancs i caixes que tant estima el govern convergent no haurien de pagar i, a més a més, es rebrien més calerons de l'estat espanyol. Fainé wins. Una segona opció és que l'estat no compensi l'impost, on Mas també guanya, perquè a ulls dels catalans es veurà un nou atac de l'estat enemic (oju, que ell ha votat tres cops en contra). I, suposo, la pitjor combinació possible per al govern (i la millor per al poble) és que finalment si que s'hagi d'aplicar l'impost i els bancs i caixes (?) paguin. 

Quanta pasta li aixecarem als bancs?

Quedem-nos amb aquest supòsit, que s'apliqui aquest impost com si el govern de l'estat no hagués fet el trilero. Quan es recaptaria? Em tiro a la piscina, entre 250 i 350 milions d'euros. Una bona morterada. Però lluny dels 500 que afirma el govern.

Perquè? Andalusia té 100.646 milions d'euros en dipòsits i recapta 132 milions d'euros, és a dir un tipus efectiu mitjà de 0,13%. Extremadura té 16.468 milions d'euros en dipòsits i recapta 30,3 milions d'euros, tipus efectiu mitjà de 0,18% (els seus tipus aplicables són més alts que a Andalusia). Catalunya té 186.862 milions en dipòsits, ha aprovat una llei calcada a l'andalusa i si recaptés 500 milions tindria un tipus efectiu mitjà 0,26%... El doble que Andalusia amb el mateix tipus aplicable i idèntiques deduccions??? No cola.

Del perquè de la diferència entre tipus aplicables i tipus efectius és tan gran, tinc ganes d'escriure un altre dia. Per això de la tonteria aquesta de que paguem més impostos que a Suècia, i tal.